CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

Les donacions de material d'arxiu que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República rep habitualment són nombroses i gràcies a elles la col·lecció s'enriqueix i es complementa.

A tall d'exemple us volem presentar el procés i el contingut d'una de les darreres donacions rebudes:

Abans de l'estiu, les senyores Eufemia i Vitelia González, van cedir una sèrie de documentació del seu oncle avi Juan Fermín Fernández Fernández, amb la voluntat de donar a conèixer a estudiants, investigadors i a tothom que hi estigui interessat les vicissituds de l’heroic milicià conegut com El Negus de Tardienta.

Juan Fermín Fernández Fernández va néixer a Medina del Pomar (Burgos) l’any 1901.  Als anys 20 es va traslladar a Barcelona per cursar estudis universitaris de magisteri i l’any 1925 va crear una acadèmia escolar laica situada al carrer Marquès de Barberà (Barcelona). Segons sembla, va ser la primera escola que va hissar la bandera republicana a l’abril de 1936. Vinculat a l’Agrupació Socialista de Barcelona (PSOE) i a la Federació Catalana de la Unió General de Treballadors, en començar la Guerra Civil va ser enviat al front d’Aragó.

Segons la documentació del fons, el seu historial militar comença comandant la Columna Carlos Marx al front d’Aragó i més tard la Columna Libertad al front de Madrid. També va ser Cap militar del quarter Carlos Marx i  Inspector d’Informació al front de l’Exèrcit de l’Est. Al març de 1938 va ser nomenat Major d’Infanteria en campanya i al setembre del mateix any va ser el Cap del Camp d’Instrucció de Grauges (CRIM núm.14).

Va participar  en nombrosos combats al front de l’est (Aragó) i després de la batalla de Tardienta els periodistes li van donar el sobrenom d’“El Negus de Tardienta” per la semblança de la seva barba amb la de Hailé Selassie, el Negus d’Etiòpia. L’any 1938 va ser greument ferit a les dues cames, fet que li va comportar una invalidesa del 80 %.

En acabar la Guerra Civil, el règim de Franco el va condemnar a mort, va marxar a l’exili i es va refugiar a Montauban on va viure fins a la seva mort.

A Montauban va freqüentar l’entorn del president de la República espanyola, Manuel Azaña,  va participar amb els seus companys francmaçons en la resistència francesa contra els alemanys durant la Segona Guerra Mundial i va ser president, secretari i tresorer del PSOE i de la Unió General de Treballadors a l’exili. Va presidir el Comitè Departamental de Tarn-Garona de la Ligue des Mutilés et Invalides de la Guerre d’Espagne en Exil, càrrec des del qual va defensar la creació d’una Secció de Comandaments i Oficials de l’Exèrcit Republicà però no se’n va sortir. Va morir al febrer de 1977 a causa, en part, de les greus  ferides de guerra que va patir l’any 1938. Està enterrat al cementiri de Montauban.

El fons personal de Juan Fermín Fernández Fernández,  conté diverses fotografies, unes memòries personals manuscrites, en francès, documents personals de l’època de la Guerra Civil i de l’exili, correspondència diversa relacionada fonamentalment amb el seu estatus de refugiat espanyol a França i membre de la Ligue des Mutilés et Invalides de la Guerre d’Espagne en Exil i articles de premsa sobre la seva heroica participació al front d’Aragó, concretament a Tardienta i Almudévar.

Cronològicament comprèn des dels anys 20 fins a la seva mort, el 1977, ocupa 0,15 metres lineals i s’ha incorporat a la Sèrie Fons Personals.  Es pot consultar a través de l’inventari que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de la nostra biblioteca i també al catàleg del CRAI.

EL CRAI de la Universitat de Barcelona a través del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha signat recentment un acord de col·laboració amb Virus Editorial, un projecte col·lectiu autogestionat engegat l’any 1991.

Fa més de vint anys que, amb configuració autogestionària i assembleària, aquest projecte construeix una estructura estable per a la difusió del pensament crític i antiautoritari. El seu àmbit de distribució es compon de dues branques: l’espai alternatiu, llibertari i dels moviments socials; i el circuit de llibreries convencionals.

En quant a l’abast temàtic es mouen entre l’assaig, la narrativa i literatura infantil. Moviments socials, salut, pedagogia crítica, cultura lliure, anarquisme, antropologia, ecologia, gènere i feminisme, memòria històrica, alliberament nacional, són només una part de les temàtiques que recullen els seus fons.

Virus editorial forma part d’un corrent polític i editorial que, malgrat les dificultats, tracta de construir una cultura reflexiva i analítica al marge dels grans grups econòmics i la voraç industria cultural.

L’acord, estableix punts clau com l’intercanvi de publicacions i duplicats entre ambdues entitats per incrementar les col·leccions bibliogràfiques i hemerogràfiques i la difusió a través de les xarxes socials de les activitats realitzades així com  la inclusió a la Memòria anual del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de les publicacions rebudes per part de Virus Editorial i de les seves activitats. També recíprocament.

A tall d’exemple us mostrem dos dels llibres que Virus editorial ha donat recentment al nostre fons.

 

Us presentem el curs organitzat pel MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya): La moneda a la Guerra Civil: art, disseny i propaganda.

 

El 80 aniversari del final de la Guerra Civil és una ocasió per reflexionar sobre el vital paper de la moneda i del diner, en les seves diferents formes, al llarg del conflicte.

En aquest context el MNAC ha organitzat el curs en dues jornades, el 27 i 28 de novembre de 2019 a l'Espai Innova del MNAC:

• Dimecres 27 de novembre, de 16 a 19:30 h - la primera sessió explicarà als efectes de la lluita fratricida en els principals organismes responsables de l’emissió de la moneda en circulació i com cada bàndol va desenvolupar el seu propi sistema monetari.
• Dijous 28 de novembre, de 9.30 a 14 h - la segona sessió se centrarà en la situació d’emergència monetària a Catalunya en plena guerra i les mesures preses per les institucions. Per al govern de la Generalitat, serà l'oportunitat d'emprendre, amb gran ambició de país i una excel·lent execució, un veritable sistema monetari en paper-moneda només emès, finalment, en part. Per a l’àmbit municipal, posar en circulació, amb una fortuna molt dispar, emissions de vals i bons de petit valor. L’èmfasi es posarà en la resolució dels aspectes tècnics, creatius i artístics o de disseny que es van plantejar.
• Dijous 28 de novembre, de 16 a 19:30 h - la darrera sessió es dedicarà a la preservació del patrimoni numismàtic a partir de l’anàlisi de la formació paral·lela de les dues principals col·leccions de moneda catalana del conflicte: la del col·leccionista i autor del catàleg bàsic de la sèrie Antoni Turró (1915-2009), actualment dipositada al Museu d’Història de Catalunya i la del Gabinet Numismàtic de Catalunya, fruit d’una iniciativa immediata de recollida d’exemplars, impulsada per la Junta de Museus. Serà en aquesta tercera sessió que s'utilitzarà la col·lecció de paper moneda dipositada al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  i que podeu veure tant a través del Cercabib com a  la Memòria Digital de Catalunya

L’Ajuntament del Masnou ha preparat diversos actes que s'allargaran fins a finals del mes de novembre per commemorar els 80 anys de la fi de la Guerra Civil a Catalunya. El programa consta d’una exposició, una conferència, la presentació d’un llibre i un homenatge a Lluís Companys.

El primer d’aquests actes va ser la presentació del llibre Les milícies antifeixistes de Catalunya : voluntaris per la llibertat  del nostre usuari i amic Gonzalo Berger amb la participació de la historiadora Rosa Toran i l’alcalde del Masnou Jaume Oliveras.

Just després de la presentació va tenir lloc la inauguració de l’exposició Voluntaris masnovins a la guerra del 36 en la que es podran veure alguns aspectes desconeguts del conflicte armat a la comarca del Maresme i al Masnou.

Aquesta exposició forma part del projecte de la Diputació de Barcelona 1939, l’abans i el després. Memòria en xarxa. Exposició compartida, una exposició dispersa en el territori i articulada a l’entorn d’un fet històric que assenyala els museus com a dipositaris de la seva memòria material i com a transmissors d’un llegat cultural comú.

Un altre dels actes previstos ha estat l’homenatge a Lluís Companys als jardins que porten el seu nom i que ha servit també per inaugurar la recent remodelació d’aquest espai.

El cicle d’actes es tancarà el 28 de novembre a l’edifici Centre amb la presentació del llibre de Rosa Toran La repressió al Masnou. 1939-1952.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ha cedit el cartell de Cristóbal Arteche: Les milícies us necessiten, que es pot veure reproduit.

L'exposició es podrà visitar a la Casa de la Cultura fins al dia 1 de desembre de 2019.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de  la República disposa d’una ampli banc d’imatges procedents del seu fons documental. Des de 1997, nombroses institucions i entitats, del país i d’arreu, han sol·licitat reproduccions de cartells, documentació d’arxiu, fotografies, premsa i altre tipus de material per documentar exposicions, programes de televisió, pel·lícules i publicacions diverses. El resultat d’aquesta activitat és una col·lecció de més de 10.000 imatges sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’Exili, el Franquisme i la Transició.

En un primer moment es va crear una base de dades local  per tal de gestionar totes les imatges que anàvem afegint a la col·lecció. Però a partir d’un moment donat, tant el volum d’imatges com l’increment de sol·licituds per part dels nostres usuaris va créixer tant, que es va haver de plantejar la creació d’una eina que permetés agilitzar la gestió d’aquestes fonts documentals i al mateix temps posar-les a disposició de tothom. Amb la col·laboració de la Unitat de Docència del CRAI s'ha dissenyat el portal que us presentem.

A dia d’avui, el banc d’imatges conté prop de 4.000 registres amb els camps de descripció, autor, contribuïdor, data, temàtica, tipologia documental, període històric i  procedència. Pel que fa a les cerques, es poden fer per les següents taxonomies: període històric, tipologia documental, autor, contribuïdors i temàtica.

D’entre les imatges incorporades al portal destaquem les fotografies del fons personal de l’aviador republicà Joan Maluquer Wahl, la col·lecció de retrats del fotògraf Toni Vidal, un fons de fotografies de la Primera Guerra Mundial,  un àlbum de fotografies de l’enterrament d’Alfons XIII, entre altres.

Totes les imatges tenen una nota legal on s’especifica que es pot utilitzar per a usos personals, educatius o de recerca d’acord amb la llei vigent i que es podrà requerir un permís exprés per a usos més amplis.

Les imatges es poden adquirir en alta resolució a un preu de 15.00 € la unitat més IVA, a través del carret de la compra i la seva reutilització pot requerir la gestió de drets de propietat intel·lectual. El sol·licitant, per tant, es compromet a demanar els corresponents drets d’autor als seus legítims propietaris o a l’entitat de gestió de drets que els trameti, en el cas que ho vulgui publicar.

Cliqueu aquí per accedir al banc d’imatges.

El passat 18 de juliol de 2019 es va inaugurar a l’edifici de Casa Espanya del Museu de l’Hospitalet l’exposició que porta per títol Parèntesi? L’Hospitalet abans i després de la Guerra Civil Espanyola que es podrà visitar fins al dia  3 de novembre de 2019.

La mostra planteja com era la ciutat de l'Hospitalet durant la Segona República i el primer Franquisme (fins a la dècada de 1950). Però, no s'aborda des d'una perspectiva cronològica, sinó temàtica i la Guerra Civil és el punt d’inflexió per conèixer l’abans i el després de tres temes principals: les condicions socials i econòmiques, els aspectes polítics i l’oci i la cultura.

La inauguració va anar a càrrec de l'Alcaldessa de la ciutat i ara també Presidenta de la Diputació de Barcelona Núria Marín que va dir: "us presentem aquesta exposició amb la voluntat de contribuir a la recuperació de la memòria democràtica, una proposta que és fruit de la col·laboració del Centre d’Estudis de L’Hospitalet i el Museu de L’Hospitalet.

Vuitanta anys després de la fi del conflicte bèl·lic, que no de la lluita armada, i en el marc de la col·laboració de Memòria en Xarxa amb la Diputació de Barcelona, la mostra fa un plantejament museogràfic original en el qual, com en un mirall, es presenten contraposades les imatges de la vida quotidiana dels veïns i veïnes de L’Hospitalet abans i després de la Guerra Civil"

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora amb aquesta exposició amb la cessió de nombrós material gràfic per a ser reproduit i exposat a la mostra, com ara  imatges de la Revista Fotos: semanario gráfico nacionalsocialista o una butlleta del Partit Estat Català del nostre fons d’arxiu i altres documents relacionats amb les Joventuts Llibertaries de la Torrassa, etc.

Consulteu també el tríptic informatiu de l’exposició si voleu més informació.

L’edifici del Pavelló de la República, seu del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, participa en una nova edició del  48h Open House Barcelona durant el cap de setmana del 26 i 27 d'octubre.

El 48 h Open House és un esdeveniment cultural anual que treballa per a la divulgació de l’arquitectura, l’urbanisme i el disseny, i que celebra enguany la seva novena edició a Barcelona.

El projecte Open House va néixer a Londres l'any 1992 i des de llavors s'ha estès a diverses ciutats del món. L'any 2010 Barcelona es va incorporar a aquest esdeveniment cívic i cultural i les visites programades van tenir tan bona rebuda per part dels barcelonins, que l'experiència s'ha consolidat i any darrera any s'amplia l'oferta de visites que ja escapen dels límits de la ciutat per incorporar: Badalona, L'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Joan Despí i Vilassar de Dalt.

Enguany les visites a l'edifici del Pavelló de la República es fan el diumenge 27 d'octubre de 10 a 19h. i consisteixen en la visita del pati de l'edifici i la reproducció del Gernika de Picasso.

L’obertura d’edificis durant aquest cap de setmana és una oportunitat única per donar a conèixer espais i posar en valor el patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona i de les ciutats i els pobles veïns que es van incorporant al programa.

Esperem que aquest any tingui tan èxit com en edicions anteriors.

Amb motiu de la celebració de l’Any Pamies, la Institució de les Lletres Catalanes ha organitzat l’exposició que porta per títol Teresa Pàmies, tot és en els llibres una mostra itinerant amb sis panells que esdevé una eina de divulgació de la trajectòria de l’escriptora catalana amb motiu de la commemoració dels 100 anys del seu naixement.

Teresa Pàmies va néixer a Balaguer el 8 d’octubre de l’any 1919. Des de ben jove va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya JSUC. A la fi de la Guerra Civil va marxar a l’exili amb el seu pare Tomàs Pàmies, un dels dirigents del Bloc Obrer i Camperol. Després de passar un temps en un camp de treball a França, va aconseguir fugir i es va instal·lar a Mèxic. Allí estudià periodisme i va treballar en diferents oficis. Va tornar a Europa i va viure, entre d’altres ciutats a Praga, i finalment altre cop a França.

Amb una prolífica carrera periodística, va col·laborar en nombrosos mitjans de comunicació, i literària, va escriure més d‘una cinquantena de llibres: novel·les, memòries, dietaris, llibres de viatges… la seva obra sempre va tenir un pòsit autobiogràfic manifest i un compromís polític i social. Va morir el 13 de març de 2012.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit la reproducció d’un cartell del Bloc Obrer i Camperol de la nostra col·lecció que il·lustra la vinculació del pare de Teresa amb aquesta organització política catalana.

Entre les activitats de l’Any Pàmies, comissariades per Montse Barderi, destaquem també el Simposi ‘Teresa Pàmies, política, memòria i literatura‘ que va tenir lloc aquest passat dimarts 8 d’octubre amb una ponència de Paola Lo Cascio professora del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona que portava per títol Un fil roig que travessa un segle: l’experiència política de Teresa Pàmies.

Aquí es pot veure l’enllaç amb les dates de la seva itinerància.

Us recordem que al nostre fons podeu trobar informació sobre l’escriptora tant pel que fa a llibres, com a material d’arxiu.

A tall d’exemple us mostrem dues boniques fotografies de l’Arxiu Gràfic fetes pel fotògraf menorquí Toni Vidal l’any 1974.

Com us vam anunciar fa pocs dies, s'ha signat un acord de col·laboració entre The Cymru-Catalunya Association i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

The Cymru-Catalunya Association, és una associació cultural que té com a objectiu promoure les relacions entre el País de Gal.les i Catalunya. Està estretament vinculada al IB CYMRU – Brigades Internacionals Gal.lesos grup que reivindica la importància del paper dels Brigadistes Internacionals de Gal·les a la Guerra Civil espanyola.

Fruit d’aquest acord, el proper cap de setmana, del 27 al 29 de setembre de 2019 l’Associació organitza el Festival Cool Cymru a la població de Sitges, un esdeveniment que inclourà música, exposicions, etc.

El Fòrum de l’Associació Gal·les-Catalunya ha programat una sèrie de conferències per a fomentar les relacions culturals entre el País de Gal·les i Catalunya entre les que destaquem la que impartirà Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i del projecte SIDBRINT que porta per títol Recuperem la història dels brigadistes. Sidbrint, un projecte viu.

Us informem també que podreu trobar una exposició sobre Cartells de la Guerra Civil Espanyola que compta amb la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i que podeu visitar a la Biblioteca Santiago Rusiñol fins al dia 11 d’octubre.

Ja ho sabeu: si sou per Sitges aquest cap de setmana no us ho perdeu!