CRAI Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 22 de gener un equip de TV3, Televisió de Catalunya va gravar al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República una entrevista a Jordi Serchs, director de l'Arxiu Fotogràfic de Barcelona i a Ricard Martínez, fotògraf i historiador, responsable del Seminari Balas de Plata sobre els usos de la imatge durant la Guerra Civil espanyola.

Organitzat per Grisart Escola Internacional de Fotografia, aquest seminari compta amb la col·laboració de  l’Ajuntament de Barcelona i del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.  Una de les sessions que s’impartiran, entre els dies 7 de febrer i el 7 de març de 2018, es farà a la seu de la pròpia Biblioteca, on els participants podran treballar amb les publicacions originals del període estudiat.

Podeu veure un interessant vídeo sobre el tema i l'organització del Seminari.

El seminari es complementarà amb l’exposició que porta per títol Centelles vist per Centelles: imatges de la Guerra Civil, que comptarà amb una selecció de material adquirit per la Fundació Vila Casas i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona que es pot visitar a partir del 8 de febrer.

Si no vàreu tenir oportunitat de veure el reportatge rodat a la Biblioteca que va emetre TV3 al Telenotícies Cap de setmana vespre del dissabte 3 de febrer, avanceu al minut 19 42´d'aquest enllaç a TV3 a la carta.

El passat 1 de febrer es va inaugurar al Centre Cívic Barceloneta l'exposició Fugint de les bombes. De la Barceloneta a la zona alta, 1937-39, organitzada per l'Associació Conèixer Història i l'Observatori Europeu de Memòries (Fundació Solidaritat UB).

Durant la Guerra Civil, La Barceloneta va ser un dels barris més afectats pels bombardejos feixistes. Molts veïns i veïnes van abandonar casa seva i foren allotjats a d'altres barris, sobretot a la zona alta on nombrosos pisos de famílies benestants havien quedat buits en esclatar la guerra. Aquesta exposició aprofundeix en la història de La Barceloneta i dóna veu a famílies del barri que van viure la guerra.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat amb la reproducció de diversos cartells com ara: Les milícies us necessiten! i L'escola de tots: Escola Nova Unificada, així com divers material d'arxiu.

La mostra es podrà visitar fins al proper dissabte 24 de febrer de 2018, l'entrada és gratuïta i l'horari és el següent:

De dilluns a divendres de 09:00h a 22:00h   /   Dissabte de 10:00h a 15:00h i, de 16:00h a 22:00h

El Vicerectorat de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València ha creat l’exposició amb voluntat itinerant que porta per títol: Memòria Democràtica i Patrimoni. 1936-1939.  Conéixer, difondre i posar en valor,  una mostra desenvolupada en 17 plafons que fa una recopilació del patrimoni històric, documental, bèl·lic i de memòria oral al territori valencià com a conseqüència de la Guerra Civil, entre els anys 1936 i 1939.

La mostra està comissariada pel professor Jordi Ramos del departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de València i els principals temes que aborda són: la Guerra Civil espanyola, el cartellisme polític valencià, la València capital de la República, els bombardejos i els refugis, el patrimoni de la revolució social, l'arquitectura, la cultura, l'educació, els hospitals de sang, etc.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi ha col·laborat amb la reproducció de nombrosos cartells de la seva col·lecció:

• Eat more Valencia oranges: grown in Spain
• El Analfabetismo ciega el espíritu: soldado instrúyete
• El País Valencià a l’avantguarda d’Ibèria
• Germans al Front!
• Levante dice también: ¡no pasaran!
• Loor a los heroes
• Campamento de unión de muchachas
• Campesino, este es tu puesto
• Columna de hierro ¡por una humanidad libre! ¡por la anarquia!

L'exposició ha anat itinerant per diverses localitats valencianes des de la seva creació: Alaquàs, Alzira, Riba-roja de Túria, etc. Actualment es troba a Llíria i ja està programada la itinerància per nombroses poblacions valencianes més.

El passat 22 de desembre de 2017 es van lliurar els guardons del VII Premi Temps, Espai i Forma organitzat per la Xarxa de Dinamització Lingüística de la Facultat de Geografia i Història i els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona, amb el suport de la Facultat de Geografia i Història i el Vicerectorat d’Estudiants i Política Lingüística.

En aquesta VII edició dels premis i en la categoria de Màster va ser premiada la nostra companya del CRAI Biblioteca de Reserva Gemma Caballer Albareda, pel seu TFM (Treball Final de Màster) titulat «Els quàquers i l’ajuda humanitària als refugiats espanyols a França: la iniciativa Pour la renaissance des villages abandonnés».

Pels que la coneixem no és cap sorpresa la qualitat del seu treball i també som conscients de les moltes hores de dedicació i recerca que ha comportat. El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República se sent partícip en una petita part d'aquest premi havent contribuït amb els seus fons documentals al projecte de recerca de la nostra companya. Felicitats Gemma!

El 15 de gener de 1978 i com a resultat d'un atemptat es va cremar la sala de festes Scala de Barcelona, l'incendi va ser de considerable magnitud i va deixar l'edifici reduït a una pila de runa i cendra. Hi van morir quatre treballadors.

La Scala va ser sens dubte la sala de festes més popular dels anys 70 i 80 a la nostra ciutat i va cremar, segons la versió oficial, per 4 còctels molotov llançats per membres de la CNT. Com es diu al reportatge de TV3 que us presentem avui "el muntatge policial per ensorrar el creixent moviment anarquista sempre ha planat de fons".

En els darrers anys l'historiador Jesús Sánchez Tenedor ha estat treballant amb el fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que conté nombrosa documentació sobre el que es va anomenar des del primer moment Cas Scala.

Fruit d'aquest treball esperem la propera publicació d'un llibre que serà, sens dubte, el més complet que s'ha fet fins ara sobre aquest tema, però en commemoració d'aquest 40è aniversari de la desaparició de la Scala, TV3 ha emès un breu reportatge que porta per títol El misteri de l'incendi de la Scala de Barcelona, 40 anys després en bona part gravat a la Biblioteca del Pavelló de la República i que us invitem a veure.

En el marc de la celebració del 150è aniversari del naixement de Josep Puig i Cadafalch i del centenari del seu nombrament com a president de la Mancomunitat de Catalunya, des de la Direcció de Cultura de la Generalitat de Catalunya s'ha organitzat l’exposició Josep Puig i Cadafalch. Visió, identitats, cosmopolitisme que es pot visitar des del 17 d’octubre de 2017 fins a l'1 d’abril de 2018 a Can Serra- Museu de Mataró. La mostra està comissariada per Lucila Mallart que es autora de la tesis doctoral que porta per títol Josep Puig i Cadafalch i la construcció d’un imaginari nacional català de la Universitat de Nottingham, 2016.

L’objectiu de l’exposició es oferir una visió global i interdisciplinar de l’obra d’aquest arquitecte, historiador i polític català, tot entenent de manera interrelacionada les diferents facetes de la seva producció i tasca pública, com a polític, arquitecte, historiador, museògraf i arqueòleg. El projecte pren com a punt de partida l’obra de Puig a Mataró, i tracta la seva figura com element clau del catalanisme cultural i polític de principis del segle XX, centrant-se en les seves contribucions, des de les seves diferents disciplines, alhora que en destaca la seva importantíssima i encara massa desconeguda trajectoria internacional.

L’eix conductor de la mostra es distribueix en tres àmbits espacials: la ciutat, la configuració de la idea d’Espanya, l’Estat, i la seva relació amb Europa i amb el món.

Basada en bona part en materials inèdits provinents del seu arxiu personal, es complementa amb un important nombre d’elements i objectes museogràfics, procedents d’arxiu i biblioteques, museus i col·leccions particulars, entre els quals el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que ha prestat l’exemplar de l’obra: Curso Internacional de Expansión Comercial (8è : 1914 : Barcelona, Catalunya).

Ja tenim el segon compte d'Instagram al CRAI de la Universitat de Barcelona: el del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

A @CraiPavello hi trobareu imatges d'un dels arxius-biblioteca més importants del món sobre II República, Guerra Civil, exili, franquisme i transició espanyola.

Us convidem a gaudir-ne i a seguir-nos!

Seguiu també la resta d'IG,s i altres xarxes del CRAI des de la pàgina Blogs i xarxes socials del Web del CRAI!

El passat 20 de novembre es va inaugurar al Castell de Montjuic l'exposició Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), que parteix de la recerca realitzada per al llibre Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), de Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, publicat enguany per L’Avenç, la Fundació Carles Pi i Sunyer i l’Ajuntament de Barcelona.

L'exposició pretén apropar a la ciutadania, mitjançant fotografies i documents de l'època, un episodi oblidat i força desconegut, de la història local: aquells anys quan una capital revolucionària va esdevenir una gran ciutat franquista. Una època en què nazis i feixistes podien formar part, amb total impunitat, de l'espai públic barceloní, des del 26 de gener de 1939 fins a la derrota de les potències de l'Eix a la Segona Guerra Mundial.

La caiguda de Barcelona a mans franquistes el 26 de gener de 1939 va posar punt i final a tres anys de Guerra Civil espanyola. L'ocupació de l'espai públic barceloní amb esvàstiques i actes feixistes s'explica gràcies a la complicitat evident de les autoritats locals i provincials, que van articular una xarxa de simpaties i reconeixements mutus entre els règims de Hitler, Mussolini i Franco. L'entusiasme per la nova Europa de l'Alemanya nazi i les promeses de futur del règim feixista italià es desplegaven amb una operació d'imatge contundent.

Heinrich Himmler, el gendre de Mussolini, el comte Galeazzo Ciano, i una llarga llista d'autoritats i delegacions italianes i alemanyes van visitar Barcelona i van ocupar simbòlicament els principals edificis de la ciutat: Ajuntament, Parlament de Catalunya, Palau de la Música Catalana, Universitat de Barcelona, Teatre Tívoli, etc. Les activitats organitzades es posaren al servei del triomfalisme ideològic del règim: exhibicions esportives, actuacions musicals, conferències i exposicions. Barcelona havia entrat en el sistema europeu nazi-feixista com ho havia fet l'Espanya de Franco.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República hi participa amb la cessió de diversos exemplars de monografies iguals a les exposades al Paraninf de la Universitat de Barcelona el febrer de 1941 a l'Exposición del Libro Alemán.

La mostra l'organitza l'Institut de Cultura de Barcelona i està comissariada per Mireia Capdevila (Fundació Carles Pi i Sunyer) i Núria Iceta (L’Avenç).

Es podrà visitar fins al 12 de febrer de 2018.

Fa uns dies la productora Minoria Absoluta i Cow Theatre van estrenar al Teatre Poliorama de Barcelona l'obra Un cop l'any, un espectacle original de Bernard Slade que va triomfar als anys 70 a Broadway popularitzat arreu del món gràcies a la pel·lícula del mateix títol protagonitzada per Ellen Burstyn i Alan Alda.

L'acció transcorre en un període de 25 anys comprès entre el 1975 i el 2000 i durant el transcurs d'aquests anys els protagonistes van adaptant les seves vides a l'evolució de la relació personal i als canvis socials del seu entorn. Per marcar aquesta evolució emocional i les transicions entre escenes els productors estaven molt interessats en els fets històrics, socials i culturals rellevants d'aquests anys i així poder apropar la història a l'espectador.

En aquesta tasca va col·laborar al llarg del mes de juliol el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i estem segurs que el resultat serà molt positiu.