Com cada any al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República celebren la diada de Sant Jordi.

Enguany ho fan amb diverses iniciatives:

Per una banda, han muntat una gran taula amb llibres desafectats que els usuaris poden endur-se fins a finals de la setmana vinent. En aquests primers dies està tenint un gran èxit i van reposant els que surten per tal que ningú es quedi sense el seu llibre.

També han preparat l'exposició virtual Sant Jordi a l'exili sobre com es vivia la diada a l’exili a través de textos i fotografies extrets de la revista Germanor publicada a Xile pels catalans exiliats a aquest país sud-americà.

I, en darrer lloc, han digitalitzat aquest bonic fullet editat també a l’exili, però en aquest cas mexicà, pel polític i escriptor català Jordi Arquer que compta amb excepcionals dibuixos del pintor, escenògraf i dibuixant català Josep Bartolí.

Consulteu aquesta entrada del seu blog per a més informació.

Només queda desitjar-vos que passeu un magnífic Sant Jordi amb llibres i roses!

El passat dia 11 de març es va inaugurar al Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera l’exposició Exiliades. Els fils vermells entrellaçats una mostra que reivindica i dignifica el paper de les dones republicanes exiliades, resseguint l’empremta de vint perfils de dones exiliades de diferent trajectòria política, professional i social. És una aproximació a l’exili republicà a través de la perspectiva de gènere.

Teresa Fèrriz Roure, responsable de la unitat Nous Projectes, del Gabinet de Rectorat de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), és la comissària de l’exposició.

Les exiliades de 1939 van lluitar contra una doble vulnerabilitat, com a dones i com a refugiades polítiques, amb els recursos que tenia cadascuna a l’abast: formació, militància política, xarxes personals, recursos econòmics… Però més enllà d’allò que les singularitzava, van compartir una manera comuna de veure el món, deutora dels drets socials i civils assolits durant la República, i van fer del suport mutu, la solidaritat i la cooperació les estratègies bàsiques per a la supervivència, en els moments més durs, i la resiliència i l’empoderament, després.

A la mostra hi trobareu exposat el següent material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República:

Unes espardenyes fetes a mà de ganxet, roba de sac i cartó, que procedeixen del camp de refugiades de Magnac-Laval i pertanyien a la germana d’Enric Odena, una de les peces més preuades del nostre arxiu.

Un fulletó que tenia com objectiu localitzar familiars i promoure’n el reagrupament que porta per títol Recerca de Familars editat a Montpeller al final de la guerra.

El document de nacionalitat de Rosa Santacana Vidal que es troba a l’arxiu, un exemplar del llibre d’Anna Murià Via de l’Est: contes, editat a Mèxic l’any 1946.

I, finalment, dos exemplars de les publicacions periòdiques: El Boletin Union de Mujeres Españolas editat a Tolosa i de la revista Companya: òrgan del Consell Nacional de la UDC (Unió de Dones de Catalunya) de 1946.

La podeu visitar al MUME Museu Memorial de l'Exili fins al 3 de setembre de 2023.

El passat dia 24 de febrer es va presentar la tercera edició de la Ruta al Exilio, a la Fundación Ortega y Marañón de Madrid.

Com sabeu, es tracta d’un projecte formatiu finançat per l’Institut de la Joventut INJUVE, desenvolupat per l’associació Be Wild Be Proud amb la col·laboració de l’Observatori Europeu de Memòries de la UB EUROM, impulsat per la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona i aquest any també per la Fundació Daniel i Nina Carasso i el govern de Navarra, a través de l’Instituto Navarro de la Memoria.

El seu objectiu és apropar la història recent espanyola a les noves generacions, mitjançant recorreguts pels llocs de memòria de l’exili republicà espanyol amb activitats formatives i socioculturals.

El lema d'enguany és  Ruta al Exilio 2023: Cicatrices del paisaje.

Un grup de quaranta joves, entre 16 i 17 anys, recorreran, del 15 al 30 de juliol, els llocs de memòria de l’exili republicà i civil a Navarra, Catalunya i el sud-est de França. L’expedició es realitzarà, fonamentalment, a peu i amb autobús. L’activitat de la ruta consistirà essencialment en la realització de tallers històrics i culturals, marxes per la muntanya i visites a museus i memorials.

Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, va ser convidada a l’acte de presentació de la tercera edició de la ruta, organitzat per l’Institut Espanyol de la Joventut INJUVE, que va comptar també amb la presència de la secretària d’Estat d’Agenda 2030, Lilith Verstrynge, així com col·laboradors, familiars i participants de les dues edicions anteriors.

A les anteriors edicions l’acte de recepció dels joves que participaren en aquest projecte educatiu, va tenir lloc al Pavelló de la República que va esdevenir el “punt 0” d’aquesta ruta. Enguany no ho serà. L’organització ha decidit que els participants comencin aquesta aventura a Navarra i encara està per definir el recorregut i la participació de la UB.

Us en mantindrem informats.

La Fundación Díaz-Caneja és una entitat cultural privada de promoció i serveis, sense ànim de lucre, constituïda l’any 1991 per l’Ajuntament de Palència, la Diputació de Palència, la Junta de Castella i Lleó, el Ministeri de Cultura i per Isabel Fernández Almansa, vídua del pintor, que té com a objectiu la conservació, exhibició, divulgació i documentació de l’obra de l’artista. També promou la cultura en general incidint especialment en l’art espanyol del segle XX. 

Juan Manuel Díaz-Caneja va néixer a Palència el 1905, on va passar la seva infància i adolescència. Amb 18 anys es va traslladar a Madrid a estudiar Arquitectura, i per preparar-ne l’ingrés, va començar a assistir a classes de dibuix a l’Acadèmia Libre de Pintura de Daniel Vázquez Díaz. Finalment, deixarà els seus estudis per dedicar-se plenament a la pintura.

Durant aquests anys d’aprenentatge, es va allotjar a la Residència d’Estudiantes, i allí va conèixer a altres artistes i intel·lectuals com Maruja Mallo, Lorca, Alberti, etc. participant de manera activa en la vida cultural d’avantguarda.

El 1937, any en què es va afiliar al Partit Comunista, va conèixer Isabel Fernández Almansa, que seria la seva companya fins al final de la seva vida. També fou membre de la CNT. En acabar la guerra, Caneja va aconseguir escapolir-se de la repressió. Des de llavors, va viure i treballar a Madrid, on començava a exposar els seus primers paisatges, un tema que va ser molt recurrent a la seva obra, ja que aquest tipus de composicions no tenien problemes amb la censura.

No obstant això, el 1947 va ser detingut per la seva vinculació al bàndol republicà, i ingressaria a la presó fins al 1951, primer a Carabanchel i després a Ocaña. Durant els tres anys que va estar empresonat no va deixar de pintar. El juny de 1951, ja en llibertat, va fer una exposició al Museu Nacional d’Art Modern de Madrid. Aquell mateix any va participar en la I Biennal Hispanoamericana d’Art, també a Madrid.

Va morir a Madrid el 24 de juny de 1988. Després de la seva mort es va crear a Palència la Fundació que porta el seu nom i que enguany ha emprès la tasca de reordenar la col·lecció permanent per tal de presentar les obres de l’artista en diàleg amb altres treballs i autors. Per aquest motiu han demanat la col·laboració del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  i així poder mostrar la reproducció d’aquests dos cartells de la nostra col·lecció.

Col·laborar amb fundacions, associacions, institucions culturals, etc, que acostumen a ser el fruit dels esforços col·lectius de la societat, és un aspecte de la feina del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que ens complau molt continuar i facilitar tant com sigui possible. 

A finals de 2022 es va estrenar la sèrie documental de quatre episodis d’una hora de durada sobre la família Pujol Ferrusola que porta per títol La Sagrada Familia.

Produïda per Lavínia Audiovisual per a Warner Bros Discovery, està codirigida per l’escriptor, periodista i cineasta David Trueba i el periodista i productor Jordi Ferrerons.

La Sagrada Familia compta amb la participació de més de mig centenar de personalitats del món de la política, el periodisme i la magistratura que, al llarg dels anys, han col·laborat, conviscut, seguit o estudiat a l’expresident de la Generalitat i a membres de la seva família.

Durant dècades, els Pujol-Ferrusola van ser una família emblemàtica per a la societat catalana. Jordi Pujol i Soley, el cap de família i president de la Generalitat durant 23 anys (1980-2003), era considerat un referent no sols polític, sinó també cívic i moral a Catalunya. En els darrers anys, tant ell com la seva dona, Marta Ferrusola, i els seus set fills han estat al focus de diferents escàndols de corrupció.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta sèrie amb la cessió de material divers del nostre fons relacionat, per exemple, amb els Fets de Palau de 1960 o la campanya “Aixequem Catalunya” de l’any 1980, etc., que trobareu reproduït en diferents fotogrames.

I per acabar us deixem amb aquestes paraules del director David Trueba:

Como en las mejores novelas, la saga familiar de los Pujol está salpicada de anécdotas, de incidentes, de episodios memorables. Pocos materiales humanos pueden ser más ricos para retratar un tiempo y un país. Nuestra idea es darle al material un trata­miento épico, donde los afanes y la ambición, determinan también el destino final de los personajes. Fieles a los sucesos reales, pero con la convicción de que estamos ante un per­sonaje icónico, más grande que la vida.

El 4 de juliol de 2022 vam publicar una noticia en la que explicàvem l’arribada al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República  d’un fons d’arxiu molt interessant cedit pel llibreter i bon amic de la biblioteca Albert Roqué.

Es tractava del Fons ASOCS (Associación de solidaridad del Cuerpo de Seguridad - Estado y Generalidad), una organització fundada a París l’any 1944 per funcionaris del cos de seguretat del Govern legítim de la Segona República espanyola a l’exili, pertanyents a l’Estat i a la Generalitat de Catalunya.

El fons és part del seu arxiu administratiu i conté els carnets d’aquests funcionaris, els seus butlletins d’ingrés a l’Associació i la seva fitxa personal en el cens professional de la República espanyola.

Us vam informar de la creació d’una base de dades local que, avui, gràcies a la col·laboració dels nostres estudiants en pràctiques i de la nostra becària, s’ha pogut completar i ja està disponible per a la seva consulta a la biblioteca.

La base de dades consta de 26 camps (nom, lloc i data de naixement, vinculació a l’Estat o a la Generalitat, Cos civil o uniformat, categoria i historial professional, última destinació a Espanya, domicili i professió a l’exili, situació familiar, data d’afiliació a l’Associació, número de carnet, fotografia, etc.), encara que no sempre es poden completar tots els camps amb la informació disponible.

El fons -que també consta de documentació interna de l’ASOCS (actes de reunions, convocatòries diverses, memòries d’activitats, comptabilitat, correspondència, etc.) i de material relacionat amb els cossos de seguretat a l’exili, abasta cronològicament des de l’any 1945 fins al 1956 i es pot consultar a través de l’inventari, que trobareu al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona, a la pàgina web de l’arxiu de la nostra biblioteca i també al Cercabib del CRAI.

Volem donar les gràcies Ramon Romero, Lluís Navarro, Luis Mateo, Berta Foguet, Oussama Lahhit, Carla Reig, Mel Garcia, Maria Murillo i Miriam Martínez per la feina feta.

Aquest fons també s’ha utilitzat perquè els alumnes de batxillerat del Programa d’Excel·lència de l’Escola Sant Antoni de Pàdua Salesians Mataró i dels Maristes de les Corts, que han assistit a un curs de formació al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, coneguessin de primera mà material d’arxiu i aprenguessin a gestionar una base de dades.

Trobareu més informació al post del Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Els dies 10 i 11 de febrer de 2023 van tenir lloc les primeres jornades dedicades a la presència de les Brigades Internacionals a Múrcia sota el lema ‘La ciudad de los heridos‘, organitzades per l’Ajuntament de Múrcia i l’associació Tenemos Memoria Murcia per a la recuperació de la memòria històrica.

Les jornades van començar amb un recorregut històric per la ciutat que va incloure les ubicacions dels hospitals de les Brigades Internacionals, en concret hi havia quatre hospitals: Hospital Federica Montseny, Hospital Casa Roja, Hospital La Pasionaria, que podeu veure a sota amb el seu aspecte actual i l'Hospital Radio l'edifici del qual ha desaparegut.

Tot seguit es va inaugurar una exposició fotogràfica que porta per títol Murcia en la sanidad de las Brigadas Internacionales. El hospital Universitario Federica Montseny, comissariada per Pedro María Egea Bruno.

El dissabte va tenir lloc la taula rodona La ciudad de Murcia en el universo de las Brigadas Internacionales. Bases de datos y archivos, on va participar entre d’altres, Lourdes Prades, responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República que va presentar el projecte SIDBRINT sobre Memòria Històrica i Brigades Internacionals, juntament amb Antonio Selva del CEDOBI el Centro de Estudios y Documentación de las Brigadas Internacionales, Severiano Montero de la AABI l’Asociación de Amigos de las Brigadas Internacionales, i Michael Uhl, especialista en brigadistes alemanys. La taula va ser moderada per Pedro María Egea Bruno, catedràtic d’ Història Contemporània de la Universidad de Murcia i comissari de l'exposició fotogràfica.

El mateix dissabte es va rendir homenatge a les Brigades Internacionals al Cementiri de Nuestro Padre Jesús de Múrcia, amb una ofrena floral on descansen les restes de 127 voluntaris internacionals. El cementiri acull 789 represaliats en 138 fosses.

Com a biblioteca universitària ens complau participar en activitats i actes juntament amb altres entitats de la societat civil que comparteixen l'interès per la història i la seva memòria.

La revista Archivoz : International Archives Magazine, Testimonios sobre archivos y gestión documental, nascuda el 2017, és una publicació digital d’àmbit internacional dedicada a la divulgació de l’arxivística i la gestió documental.

L’any 2022 el CRAI de la Universitat de Barcelona va signar un conveni de col·laboració amb Archivoz amb l’objectiu de donar a conèixer els fons i col·leccions de les seves biblioteques patrimonials: Fons antic, Pavelló de la República, Lletres i Belles Arts. El compromís és d’una incorporació bianual per part del CRAI.

La col·laboració es va estrenar l’abril d’aquest any 2022 amb un article dedicat al CRAI Biblioteca de Reserva: El patrimonio bibliográfico de la Universidad de Barcelona: la Colección del CRAI Biblioteca de Reserva (CRAI Biblioteca de Reserva de la Universidad de Barcelona). Inclòs en l’apartat ‘Joies documentals’, es tracta d’una passejada pels seus fons, col·leccions i serveis.

El passat mes de desembre es va publicar el segon article, dedicat en aquest cas al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República: El patrimonio bibliográfico de la Universidad de Barcelona: la Colección del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

L’article, inclòs també en l’apartat “Joies documentals”, defineix el Pavelló de la República com un dels arxius-biblioteca més importants del món sobre la Segona República, la Guerra Civil, l’exili, el franquisme i la Transició espanyola, descriu tots els seus fons, posant especial èmfasi en la documentació d’arxiu, en les col·leccions especials i en la difusió d’aquest fons patrimonial a través de les xarxes socials, de multitud d’iniciatives culturals i, seguint la missió i els valors que defineixen el CRAI de la Universitat de Barcelona, mitjançant sessions destinades a presentar el nostre patrimoni documental.

La revista té un abast multilingüe i en aquest cas l’article s’ofereix en castellà.

El passat mes de desembre de 2022 es va estrenar  a RTVE España, el siglo XX en color, una ambiciosa producció històrica de sis capítols que retrata l'Espanya del segle XX com no s’havia vist mai, gràcies a un exhaustiu procés d’acoloriment d’imatges.

A partir del naixement del cinema i de les primeres imatges enregistrades a Espanya, la sèrie fa un recorregut des de finals del segle XIX fins als anys setanta. Es tracta d'un viatge exclusiu a la història d’Espanya amb imatges sorprenents, acolorides per primera vegada i també sonoritzades de forma realista per realçar-ne la vivesa i l’espectacularitat.

La sèrie està produïda per RTVE en col·laboració amb Minoria Absoluta, Espanya, el segle XX en color és la primera sèrie documental que produeix RTVE amb material d’arxiu acolorit, seguint les petjades d’altres produccions europees i americanes de gran èxit internacional. També ha comptat amb la participació de la Filmoteca Espanyola.

Al segon capítol es parla sobre la Guerra Civil espanyola i s’hi poden veure reproduccions de material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, com aquests cartells, entre d’altres, de la col·lecció de Cartells polítics i històrics amb més d’11.000 unitats i que constitueix, des del punt de vista històric, una font molt important per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya des de principis del segle XX fins als nostres dies.

Us recordem que d’aquest fons de cartells se n’han digitalitzat més de 1.100 que corresponen al període de la Segona República i la Guerra Civil espanyola. Es poden consultar a la Memòria Digital de Catalunya.

Fins al proper 27 de març es pot visitar al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia la magnífica exposició Francesc Tosquelles. Como una máquina de coser en un campo de trigo organitzada pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), pel mateix Museo Reina Sofía i comissariada per Carles Guerra i Joana Masó.

Aquesta mostra es va poder veure amb anterioritat a Les Abattoirs. Musée – FRAC Occitanie de Toulouse (14 octubre, 2021 – 6 març, 2022) al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona – CCCB (8 abril – 28 agost, 2022) i després de la seva estada al museu de Madrid viatjarà a l’American Folk Art Museum de Nova York (12 juny – 23 octubre, 2023).

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha prestat en totes les ocasions, nombrós material. Destaquen dos cartells originals i de gran valor històric i patrimonial de Periódico mural Clínica Militar n.3 (1937) i diversos números de la publicació periòdica L’Hora : setmanari d’avançada dels anys 1934 i 1937.

L’exposició recupera la història i la feina d’aquest extraordinari psiquiatre (Reus 1912-Granges-sur-Lot, 1994) que es va haver d'exiliar a França l'any 1939. Veiem els seus inicis a l’Institut Pere Mata de Reus, on ja va donar mostres de la seva inusual personalitat i intel·ligència, després la seva gran tasca al camp de concentració de Septfonds  i, sobretot, a l’Hospital Psiquiàtric de Saint-Alban-sur-Limagnole (França), que actualment porta el nom de Francesc Tosquelles i que va ser on desenvolupà una pràctica radicalment innovadora que vincula l’exercici clínic amb la política i la cultura. Així, durant la República i sota l’Europa dels feixismes, Tosquelles abordà l’arrel social de la malaltia mental transformant, des de la humanització, la institució psiquiàtrica.

Si voleu més informació, vegeu l’entrada del blog corresponent a l’exposició que es va celebrar al CCCB entre l'abril i l'agost de 2022.