El passat mes de desembre es va inaugurar l’exposició Crim i delicte al Museu d’Història de Catalunya, organitzada conjuntament amb la Universitat de Barcelona. La mostra està comissariada per l’escriptor Andreu Martín, especialista en novel·la negra i fa un recorregut per la història de la delinqüència durant la postguerra a través de la col·lecció de Criminalística de la UB.

Crim i delicte presenta una selecció d’objectes procedents de l’antic Museu de l’Institut de Criminologia de la Universitat de Barcelona, creat el 1955 sota l’impuls del Dr. Octavio Pérez-Vitoria, catedràtic del Seminari de Dret Penal i fundador i director de l’Institut. El fons del Museu de Criminologia es va formar a partir dels béns, instruments i aparells que va rebre dels arxius judicials de l’Audiència Provincial de Barcelona, els quals s’havien emprat per cometre delictes o com a proves en els judicis que se’n van derivar.

Tots aquests materials constitueixen una col·lecció molt valuosa per entendre les motivacions i el modus operandi criminal sorgit del context polític i social de l’Espanya, grisa, del franquisme.

En Ramon Romero Coma, historiador i antic becari i estudiant en pràctiques del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, ha estat el documentalista de la mostra. Ell es va encarrecar de seleccionar material divers de l’hemeroteca que trobareu reproduït a l’exposició, en el que podem destacar diversos exemplars de El Caso el setmanari sensacionalista de successos que es va editar a Madrid durant l’època franquista. Durant els seus darrers anys El Caso tingué una certa competència amb ¿Por Qué?, una publicació de les mateixes característiques editada a Barcelona durant més o menys la mateixa època, vegeu post al nostre Blog.

Teniu temps fins al 26 de febrer per anar a veure aquesta fantàstica exposició! No us la perdeu!

Des del Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República informem periòdicament de les publicacions que van apareixent i que, per la seva elaboració, l'autor ha usat els fons de la Biblioteca, sigui en la fase de documentació o amb la utilització d'imatges de l'Arxiu, fotografies, gràfics, etc. Els mateixos autors acostumen a fer-nos donació de la seva obra un cop editada i ens agrada col·laborar a fer-ne difusió, a més d'agrair-los la generositat.

Avui hem volgut portar a les notícies del CRAI una petita mostra per tots els companys i companyes que no accedeixen habitualment al Blog:

David Ballester i Oriol Dueñas són els autors de Las otras víctimas: la violencia policial durante la Transición (1975-1982) i L'Ocupació de Catalunya: 26 de gener de 1939, respectivament i les seves obres que han estat elaborades a partir de material bibliogràfic, hemerogràfic i d’arxiu de la biblioteca.

També ens han fet arribar els seus llibres els nostres usuaris: Javier Alcalde autor de Esperanto i anarquisme: els orígens (1887-1907), Rafael Mestre autor de Voces libres: historia oral del movimiento libertario español, i els professors Joan Villarroya i Josep Maria Solé i Sabaté autors de L'Escola Popular de Guerra de la Generalitat de Catalunya: actuació i trajectòria dels oficials durant la Guerra Civil i el franquisme.

Josep Maria Ràfols és l'autor de: La increïble història del bisbe Irurita.

Hacia poéticas de género: mujeres artistas en Españña 1804-1939 és  una donació del Gobierno de Aragón i Guia didàctica del Patrimoni bèl·lic de Sant Joan de Vilamur: el front del Pallars 1938-1939 de l'autor Oriol Riart.

I en darrer lloc, per no fer-ho massa feixuc, volem destacar aquests tres volums de la col·lecció Catalunya Desapareguda corresponents a les poblacions de Vila-Seca, Palamós i Barcelona i que contenen imatges dels nostres fons. L'Ajuntament de Barcelona no s'oblida de fer-nos-els arribar. 

També des del nostre Pinterest es pot fer una mirada general a totes les monografies que, via compra o via donació, arriben a la Biblioteca.

Enciclopèdia Art és un segell de llibres de bibliòfil d’edició limitada que pertany al grup editorial d’Enciclopèdia Catalana. El seu catàleg està format per grans llibres d’estudi dirigits per reconeguts experts en la temàtica. Cada obra que editen és un projecte rigorós on hi intervenen historiadors, escriptors, fotògrafs, dissenyadors, etc. que aporten la seva expertesa i coneixement per fer una obra única.

Enguany han publicat Cartells catalans: propaganda política i reivindicació nacional 1894-2018, un viatge visual pels anys de la República, la Guerra Civil, el franquisme i la Transició, fins l’actualitat, on s’hi poden trobar gran quantitat d’imatges que provenen de la col·lecció de cartells del fons del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

És un nou volum de la col·lecció Cartells catalans, en aquest cas dedicat al cartellisme de propaganda política i de reivindicació nacional, en un sentit ampli, que inclou també els conflictes socials, de gènere, pacifisme i defensa de la llengua i la cultura. Aplega l’obra de destacats artistes cartellistes, entre els quals Ricard Opisso, Carles Fontserè, Helios Gómez, Martí Bas, Català Pic, Joan Miró, Antoni Clavé, Antoni Tàpies, Cesc, Pilar Villuendas, Enric Satué, Frederic Amat o Joan-Pere Viladecans, i cartells de multitud de partits polítics i sindicats, així com d’entitats tant destacades com el Congrés de Cultura Catalana, l’Assemblea Nacional Catalana o Òmnium Cultural. L’obra és de gran format, amb una enquadernació de luxe i un estoig en pell.

Des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República estem molt contents de seguir col·laborant amb el Grup Enciclopèdia per realitzar aquest tipus de projectes. Si no fos per aquesta col·laboració no gaudiríem d’un exemplar com aquest a la nostra biblioteca!

Vegeu la notícia dedicada al volum titulat Símbols del Catalanisme que vam publicar el mes de febrer de 2020.

El passat mes de juny, el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República va rebre, a través de la catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona Mary Nash, material d’arxiu de la senyora Carme Via Pros (Vilafranca del Penedès, 1920 – El Prat de Llobregat, 1995), que li havia donat la seva neboda Maria Teresa Martínez Via.

El fons conté papers personals relacionats amb les seves vivències i la seva vida professional i, sobretot, correspondència entre Carme Via i el que seria el seu marit, Angel García Vidal (El Prat de Llobregat, 1923 – 2016). Destaca la que van intercanviar mentre ell feia el Servei militar (abril 1944 – gener 1945). Com a sapador va estar destinat a diversos batallons de muntanya (quarter de Lepant a Barcelona, Grup Alpinista a Canfranc (Osca), quarters de Gardeny i Talarn a Lleida i d’Agullana a Girona).

A les cartes, curiosament escrites en català, s’intueix que a causa de la censura s’expliquen poques coses del context real en què viuen. Ella li pregunta si necessita diners, els girs postals que li ha fet arribar, etc. i ell li explica que farà 100 km de maniobres, que està en un campament on hi ha unes 60 tendes de campanya, etc. L’octubre del 1944, malalt, està ingressat a l’Hospital Militar S.E. el Generalísimo de Barcelona i explica que intenta que el declarin inútil per al servei militar.

També hi ha notes diverses relacionades amb el seu casament l’any 1948, entrades a espectacles diversos, un carnet de l‘Escuela de Artes y Oficios Artísticos de Barcelona a nom d’Àngel Garcia de l’any 1946 amb el segell franquista, un salconduit per poder circular per Agullana, zona fronterera amb França, a nom de Carme Via (1944), etc.

En definitiva, el fons constitueix una font molt interessant per a l’estudi de la vida quotidiana durant els primers anys del franquisme.

S’ha incorporat a la sèrie Fons Personals del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i ja es troba a disposició dels investigadors que el poden consultar a través de l’inventari, incorporat al Dipòsit Digital de la UB, de la pàgina web del CRAI biblioteca i també del Cercabib del CRAI.

El passat 17 de novembre es va inaugurar l’exposició Brigades Internacionals i Multilingüisme a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.

La mostra té com a comissaris, Ramon Naya, historiador i investigador del projecte SIDBRINT (Sistema d’Informació Digital sobre les Brigades Internacionals), i bibliotecari del CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, i Lourdes Prades, doctora en Història Contemporània i responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i de SIDBRINT. Com sabeu, les Brigades Internacionals eren uns grups heterogenis de voluntaris que van lluitar a favor de la República i de la llibertat durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Homes i dones de nacionalitats diverses que parlaven llengües diferents.

Amb aquesta exposició es vol fer palès com una comunitat multilingüe tan heterogènia i durant un període de temps tan breu, viu, conviu i sobreviu a una guerra. Van superar les barreres idiomàtiques, malgrat la diversitat de llengües i cultures que podien separar-los. Hi havia un denominador comú entre tots els seus integrants: el compromís de lluitar per un ideal. Com diuen els mateixos brigadistes: “Parlem diferents idiomes però una mateixa llengua”.

França va ser el país que més voluntaris va aportar a la contesa, amb més de quinze mil brigadistes, per aquest motiu el francès era una de les llengües destacades juntament amb el polonès. Però sense cap dubte l’idioma predominant va ser l’anglès: dels Estats Units van arribar gairebé quatre mil persones que, juntament amb els brigadistes provinents de la Gran Bretanya, Austràlia i  Nova Zelanda, van constituir el grup lingüístic més nombrós. No hem d’oblidar, però, molts altres idiomes com ara: italià, alemany, castellà, rus, àrab, xinès, mongol, txec, romanès, portuguès, hongarès, danès… una autèntica Torre de Babel!

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República s’ha encarregat de la selecció bibliogràfica i ha prestat una part dels seus fons sobre brigades per elaborar una taula expositiva.

A l’acte d’inauguració hi van assistir els dos comissaris Lourdes Prades i Ramon Naya juntament amb el degà de la Facultat de Geografia i Història, Ricardo Piqueras i la professora del Departament d’Història Contemporània Teresa Abelló, entre d’altres.

La mostra es podrà visitar fins al dia 16 de desembre al vestíbul de la segona planta de l’edifici de la facultat.

El passat mes d’octubre es va inaugurar al Museu de Sant Cugat l’exposició Francesc Layret. El fill roig de catalanisme que ret homenatge al polític republicà i socialista que va ser assassinat per les seves idees i el seu activisme l’any 1920.

El Museu d’Història de Sabadell va produir aquesta exposició en el marc dels actes commemoratius del centenari del seu assassinat, el 30 de novembre de 2020. Comissariada per l’historiador Jordi Serrano, està centrada en el projecte obrerista i, en especial, en les últimes trenta-sis hores de la vida de Layret.

Una mostra reduïda de l’exposició va començar a itinerar a finals de l’any passat pels centres cívics de la ciutat, i el 2022 ho va fer per altres municipis, com Rubí i Castellar del Vallès. En aquesta ocasió, al Museu de Sant Cugat la mostra compta amb un apartat dedicat a la relació de Layret amb la ciutat, a partir de la recerca realitzada per l’historiador santcugatenc José Fernando Mota. Els mítings electorals contra el caciquisme i la seva defensa dels drets dels rabassaires són algunes de les troballes de l’historiador local. A l’exposició es narren les darreres 36 últimes hores de vida de  Francesc Layret i Foix (1880-1920), 20 de les quals les va passar a Sabadell abans de ser tirotejat per pistolers pagats per la patronal catalana.

L’exposició compta amb fotografies i documents originals de l’època provinents de l’Arxiu Històric de Sabadell i altres arxius, així com objectes, obres i mobiliari procedents dels fons dels museus d’Història i d’Art de Sabadell, i de la família Rodríguez-Roda Layret.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit aquests documents per a ser exposats:

• Un informe sobre la reforma de l’administració local de l’any 1907
• Un llibre sobre les últimes hores de Layret escrit per Francisco Madrid l’any 1942 a Buenos Aires

El CRAI Biblioteca de Lletres ha prestat també un informe sobre el projecte de llei electoral presentat a les Corts el 31 de maig de 1907.

Aquesta exposició pretén reparar així un oblit i retre homenatge a una figura extraordinària. La mostra es podrà veure fins al dia 29 de gener del 2023.

Al Fernán Gómez. Centro Cultural de la Villa, de Madrid, s’ha inaugurat recentment l’exposició que porta per títol Las sinsombrero, comissariada per Tania Balló, directora, productora de cinema i televisió, guionista i escriptora.

Les Sinsombrero és el nom pel qual són conegudes un grup de dones pensadores i artistes espanyoles pertanyents a l’anomenada Generació del 27, un dels grups artístics més influents de la història cultural espanyola. Aquestes dones, nascudes entre 1898 i 1914 i la majoria d’elles residents a la ciutat de Madrid, van desenvolupar una activitat artística lligada als corrents d’avantguarda i a la vegada a la tradició popular que ha estat poc estudiada i reconeguda.

El nom respon al gest de llevar-se el barret en públic que van protagonitzar Maruja Mallo, Margarita Manso, Salvador Dalí i Federico García Lorca a la Puerta del Sol, la cèntrica plaça madrilenya. Aquesta actitud transgressora pretenia trencar la norma i, metafòricament, en absència de la peça que tapa el cap, alliberar les idees i les inquietuds.

La mostra reivindica el seu paper de dones artistes compromeses amb el seu temps i, el seu art, com a transformador del panorama artístic i cultural de l’Espanya del moment. Dins d’aquest grup hi va haver pintores, poetes, novel·listes, il·lustradores, escultores, pensadores, cineastes, compositores amb un immens talent. Al CRAI podeu trobar les obres que s'han escrit darrerament sobre aquest col·lectiu.

L’exposició, que mostra la magnitud creativa d’aquestes dones, és el resultat d’una intensa tasca de recerca que ha aconseguit reunir una àmplia selecció d’obres de creadores com  Maruja Mallo, Margarita Manso, Marga Gil Roësset, Delhy Tejero, Rosario de Velasco, Ángeles Santos, Ruth Velázquez.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha col·laborat en aquesta mostra amb la reproducció del cartell Escola nova, poble lliure de l’artista Carme Millà, datat l’any 1936.

Ja ho sabeu: si aneu a Madrid algun cap de setmana o per vacances nadalenques podeu aprofitar per anar-la a veure perquè es podrà visitar fins al 15 de gener de 2023.

Amb motiu de la celebració del 84è aniversari del comiat de les Brigades Internacionals, enguany s’han celebrat un seguit d’actes que han consolidat l’interès dels mitjans de comunicació del país pel projecte SIDBRINT sobre les Brigades Internacionals.

SIDBRINT, com bé sabeu, és un portal de la Universitat de Barcelona, desenvolupat des del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, amb la col·laboració de la Secció Història Contemporània i Món Actual, de la Facultat de Geografia i Història.

En aquest post del Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República podeu veure una bona part dels actes, presentacions i taules rodones que s’han dut a terme, que d’una manera o una altra han girat a l’entorn del projecte.

L’abast internacional de SIDBRINT ha fet créixer l’interès dels mitjans de comunicació per aquest portal, i això repercuteix positivament en el reconeixement del CRAI i, per extensió, de la Universitat de Barcelona. Aquest any, la temàtica dels actes de commemoració ha estat el paper de les dones a les Brigades Internacionals.

A continuació, us fem un petit recull dels articles que s’han publicat, tant a les versions en paper com digitals de diversos mitjans de comunicació escrita. Afegim alguna de les notícies aparegudes també als mitjans audiovisuals:

• El setmanari El Temps va fer una entrevista a Lourdes Prades, responsable de SIDBRINT
• El Diari Ara va publicar el dia 22 d'octubre de 2022 un article sobre les dones brigadistes elaborat també a partir d’una llarga entrevista a Lourdes Prades, i on es tracta de SIDBRINT i de la informació que aporta el projecte pel coneixement d’aquesta temàtica. Podeu veure que a la seva secció "Les Claus del dia" Lourdes Prades va ser destacada amb un semàfor verd
• Publico.es – "Barcelona homenajea a las mujeres de las Brigadas Internacionales"
• El Punt Avui - "Heroïnes i vulnerables"
• CCMA 324 - "Clam contra el feixisme en l'homenatge a les Brigades"
• Diari Balears - "L'Homenatge a les Brigades Internacionals es converteix en un clam contra el feixisme"
• La República - "Clam contra el feixisme en l’homenatge a les Brigades Internacionals"
• La Mañana -  "Clam contra el feixisme en l’homenatge a les Brigades Internacionals"
• La Voz de la Repùblica - "Se celebra el 25º homenaje a las Brigadas dedicado a las mujeres"
• Vilaweb - "Clam contra el feixisme en l’homenatge a les Brigades Internacionals"
• Tot Barcelona - "Clam antifeixista amb accent femení en record de les Brigades Internacionals"
• Catalunya Plural - " Se celebra el 25è Homenatge a les Brigades Internacionals dedicat a les dones"
• Betevé  - Telenotícies migdia - 22 d'octubre de 2022  "Unes 200 persones participen en el 25è Homenatge a les Brigades Internacionals" on es fa igualment referència a SIDBRINT com a valuós instrument per a conèixer dades sobre brigadistes

Desitgem que aquest projecte de la Universitat de Barcelona segueixi essent un instrument clau per a preservar la memòria històrica de totes aquelles persones que van venir a lluitar pels seus ideals.

El passat dia 8 de juny de 2022 es va signar un acord de col·laboració entre el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República i La MIRA-Magazín. Es tracta d’una revista digital, en llengua catalana, que explica històries que passen al voltant nostre amb continguts sobre política, societat, cultura, economia…

LA MIRA vol situar-se en el que els anglosaxons anomenen non-fiction: un periodisme per llegir, amb històries treballades, penetrants, intenses, amb una mirada diferent. Des de principis de segle XX, fins a l’època de la Segona República, revistes com: D’ací i d’Allà, Imatges, Mirador… protagonitzaren una època d’esplendor del periodisme català. Un periodisme homologable amb el més brillant i innovador d’Europa i els Estats Units.

LA MIRA s’inspira en aquesta tradició tan valuosa i, alhora, desconeguda i que va donar els millors treballs i periodistes del nostre país. Destaca el fet que no conté articles d’opinió i vol ser planter pels joves periodistes de casa nostra. Us animem a entrar a la seva pàgina web per comprovar la gran qualitat del treball editorial i fotogràfic que tan es troba a faltar en aquests temps de presses i de feines a mig fer.

La Directora del CRAI de la Universitat de Barcelona, Judit Casals Parladé, i la cap de la Biblioteca, Lourdes Prades Artigas, és van reunir amb Joan Camp i Fontcuberta, editor del magazín, per establir tota la sèrie de punts en que es concreta aquest acord per a la consulta, utilització, promoció i difusió del fons documental del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Som una biblioteca arxiu patrimonial que participa en projectes de docència i recerca, amb institucions d’àmbit nacional i internacional. Aquest acord és una bona oportunitat per a donar a conèixer, a un sector més ampli de públic, els nostres fons i les activitats que realitzem. El cap de fotografia de LA MIRA és el foto-periodista i bon amic Jordi Borràs que ha col·laborat en nombroses ocasions amb el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

Celebrem aquest acord que, estem segurs, serà una iniciativa productiva per ambdues parts!

Us recordem que el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República col·labora amb diferents institucions, entitats, etc., a través d’altres acords signats des de fa molt de temps.

Entre el 20 i el 22 de juny, ha tingut lloc el II Congrés Internacional Herències/Legacies, organitzat per la Secció d’Història Contemporània i Món Actual del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.

El Congrés, que ha aplegat més de 150 investigadors d’arreu del món, ha organitzat els seus treballs en 23 taules temàtiques. Les podeu consultar amb detall en l’extens programa que han publicat.

L'acta de clausura se celebrà a l’Aula Capella de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona amb una taula rodona sobre “El futur del passat. Documents i materials a la era digital” amb Catarina Alves Costa de la Universidade Nova de Lisboa, Àngels Bernal, de l’Arxiu Nacional de Catalunya, Joaquim Borràs dels Arxius de l’Ajuntament de Barcelona i moderada per Lourdes Prades responsable del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

D’altra banda, també han tingut lloc les V Jornades de la Història de l’Edició que, enguany, portaven per títol L’exili republicà de 1939 i l’edició: Nous Horitzons, a la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona, i que han girat entorn a la creació, l’edició, la circulació i la recepció dels llibres i les revistes dels refugiats republicans durant els anys quaranta, cinquanta i seixanta del segle passat, principalment a França i a Mèxic, però també a l’Argentina, l’Uruguai o a l’Espanya franquista.

El punt central ha estat l’estudi dels agents, principalment dels editors, i de les labors individuals i col·lectives que duien a terme en el manteniments dels valors culturals, socials i polítics que els va conduir a aquest desterrament, però també en els projectes empresarials i ens els aspectes de funcionament. Un altre punt important ha estat l’anàlisi de les publicacions periòdiques fetes des de l’exili i per a l’exili en països com ara Mèxic, on una comunitat de refugiats nombrosa permetia l’existència d’una xarxa de producció i de consum intern que, a més, proveïa d’altres països i fins i tot a l’interior.

Lourdes Prades i Olga Giralt, responsable i arxivera del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, han presentat la ponència Els fons bibliogràfics i d’arxiu del Pavelló de la República per a la investigació de l’edició de l’exili: possibles línies d’investigació.

Fins al 15 de juliol de 2022, es pot visitar a la primera planta de la Facultat, l’exposició bibliogràfica L’exili republicà i l’edició: amb lletres i paper.

Aquesta mostra és un recorregut a través de l’obra publicada per les editorials creades pels exiliats republicans de la Guerra Civil Espanyola, principalment a França i Mèxic, però també a l’Argentina o Xile.

S’hi poden veure llibres que descriuen l’obra de la República, els desastres de la Guerra Civil o la vida als camps del Sud de França; llibres de literatura espanyola i catalana, així com obres traduïdes; llibres tècnics i divulgatius de qualitat, però també novel·les curtes i d’altres gèneres populars com ara l’autoajuda; diaris i revistes fetes a l’exili, per a l’exili i també per ser introduïdes clandestinament a Espanya. Nombrosos exemplars en exposició provenen del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona entre altres col·leccions.

Felicitem molt sincerament els organitzadors per la gran feina feta i, com sempre, contents de participar-hi!