CRAI Biblioteca de Física i Química

En línia amb l’objectiu estratègic de Potenciar l’espai físic: crear nous espais i redissenyar els ja existents del Pla estratègic Iter 2022 del CRAI de la UB, el CRAI Biblioteca de Física i Química inaugura aquest nou espai a l'hemeroteca per tal afavorir l'estudi individual.

Al llarg d'aquest anys la biblioteca ha anat creant sales de treball en grup, però l'estudi individual no estava resolt. Hem començat amb 8 espais però si aquesta iniciativa te èxit no es descarta ampliar-ne el nombre.

Per aconseguir aquest espai s'han retirat títols de revista en format paper al dipòsit, i això ens ha ha permès alliberar prestatgeries per crear aquests nous llocs d'estudi.

Vegeu aquí imatges del nou espai:

El CRAI de la UB participa en l'exposició del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Mart, el mirall vermell.

La mostra s'encara des de múltiples perspectives i els llibres tenen un paper destacat. Del fons del CRAI s'hi presenten un total de 13 obres.

Onze obres pertanyen al CRAI Biblioteca de Reserva, entre les quals hi trobarem un manuscrit humanístic de Ciceró del segle XV i el famós incunable Crònica de Nuremberg, així com d'altres impresos des del segle XVI fins al XVIII. 

També hi podrem veure dos exemplars del segle XX, un del CRAI Biblioteca de Física i Química i un altre del CRAI Biblioteca de Lletres.

Vegeu les 13 obres del CRAI exposades a Mart, el mirall vermell.

Podreu visitar aquesta interessant exposició a la seu del CCCB entre el 25 de febrer i l'11 de juliol de 2021.

El 1920, la denominació “vitamin” proposada per Jack Cecil Drummond va donar nom a una nova classe de nutrients essencials per a la vida: les vitamines.

El CRAI Biblioteca de Física i Química commemora el centenari d’aquesta data amb l’exposició Les vitamines, un recorregut per l’apassionant història del seu descobriment en el que es destaquen els fets més rellevants, els científics que ho van fer possible i la seva repercussió en el progrés de la ciència i la salut dels éssers vius.

Des de l’antiguitat, se sabia empíricament que alguns aliments tenien propietats curatives. A finals del segle XIX i començaments del XX, se suggereix que la causa de malalties com el beri-beri, l’escorbut o el raquitisme és el dèficit en la dieta de certs «factors accessoris de l’alimentació». L'any 1920, davant la necessitat d’ordenar la nomenclatura per referir-se a aquests factors, Jack Cecil Drummond proposa la denominació “vitamin” (vitamina) seguida d’A, B, C, etc. d’acord a l’ordre cronològic del seu descobriment. El CRAI Biblioteca de Física i Química commemora amb l’exposició Les vitamines aquest centenari, un dels episodis més fascinants de la història de la ciència en què hi van participar i col·laborar centenars de científics de diferents disciplines, alguns dels quals van ser guardonats amb el Premi Nobel.

Tot i que les vitamines es poden abordar des de diferents àmbits (nutricional, fisiològic, mèdic, bioquímic, etc.), aquesta exposició combina l’aspecte històric de la seva descoberta amb una descripció general de cadascuna d’elles (característiques, fonts naturals, trastorns nutricionals, funció biològica, etc.). L’objectiu d’aquest plantejament és, d’una banda, destacar la repercussió d’aquest descobriment en el progrés de la ciència i, de l’altra, posar en relleu la importància de l’efecte les vitamines en la salut dels éssers vius.

L’exposició es complementa amb una mostra de documents rellevants sobre la temàtica que formen part del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. En una vitrina apart es mostren les publicacions de les científiques que també varen contribuir en la recerca de les vitamines, i que tant sovint han estat oblidades o menystingudes.

Podeu accedir a l'exposició des del web del CRAI > Biblioteques i horaris > Física i Química > Exposicions: Les vitamines. I des del web del CRAI > Exposicions virtuals > Física i Química  > Les vitamines.

Aquest any 2020 es compleixen vint anys de la inauguració de la Biblioteca de Física i Química dins del nou edifici de les Facultats. Hem volgut commemorar aquesta data amb una exposició que explica el recorregut de la Biblioteca des dels seus inicis com a Seminari de Química el 1937 fins avui, ja com a CRAI Biblioteca de Física i Química.

L'exposició mostra fotografies, bibliografia i material generat per la Biblioteca: catàlegs, manuals d'ús, instruccions per a la consulta de fons especialitzat... S'exposen diferents formats dels recursos d'informació i algunes eines que hem fet servir per a gestionar la col·lecció al llarg del temps. Han estat 83 anys plens de llibres, revistes i principalment d'usuaris que han donat sentit a totes les activitats de la Biblioteca.

Podeu gaudir de la mostra presencialment, i també podeu visitar l'exposició virtual.

Com podeu veure a la notícia L’obra de teatre ‘Dona-foc, la dona que es crema’, acte central de les activitats del Dia Internacional de les Dones, hi ha diverses activitats programades a la Universitat de Barcelona per celebrar el Dia Internacional de les Dones que se celebra el dia 8 de març.

El CRAI de la UB també ho celebra amb diverses accions que citem tot seguit i que es completen amb la commemoració d'aquesta data a través de tots els nostres comptes a les xarxes socials.

El CRAI Biblioteca de Belles Arts ha preparat una petita mostra de llibres d'artista fets per dones: Llibres d'artista en femení al CRAI Biblioteca de Belles Arts que es completarà amb una versió en format virtual. Podeu visitar l'exposició fins al 20 de març.

Coincidint amb la diada, el CRAI Biblioteca de Biologia ha incorporat el Fons bibliogràfic Mercè Durfort i Coll a la col·lecció de fons especials, i també exposa un petit recull bibliogràfic sobre dones científiques.

Al CRAI Biblioteca del Campus de Mundet, han preparat, a partir de la idea i execució de la seva becària J. Margaria, una petita exposició de llibres sobre feminisme i dones que s'ubica a sota de les escales i que podeu visitar fins al 16 de març.

El CRAI Biblioteca de Dret ha preparat una mostra de llibres d'Alegría Borrás, jurista i professora de la Universitat de Barcelona, disponibles al seu fons. Podeu visitar la mostra fins al dia 9 de març.

A partir del dilluns 9 de març podreu visitar fins al 9 d'abril al CRAI Biblioteca d'Economia i Empresa la mostra 8 d març Dia d la Dona, sobre les cinc dones sociòlogues i/o economistes més votades per professors i alumnes.

Al CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història acolliran l'exposició itinerant Muñecas del fotògraf Sergio Sabini, per commemorar el 8 de març. La mostra es podrà visitar a partir del dilluns 9 de març.

El CRAI Biblioteca de Física i Química posa en valor dos llibres il·lustrats del seu fons sobre dones científiques, conegudes i no tan conegudes que han fet una valuosa aportació a la Ciència.

Per la seva part, el CRAI Biblioteca d’Informació i Mitjans Audiovisuals ha preparat l’exposició física i virtual Lectures del fons en femení amb una selecció bibliogràfica que s’estructura en tres eixos: arxius i dones, dones i llibres, i feminisme. Podeu visitar l'exposició fins al 31 de març.

Per festejar aquest dia, el CRAI Biblioteca de Lletres acull del 4 al 18 de març l’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país, un repàs de la trajectòria professional i personal de l’escriptora i periodista.

El CRAI Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica aprofita per donar a conèixer el llegat del Fons d'Arxiu de la Dra. Griselda Pascual. És la primera dona que incorporem a la pàgina de Fons Personals del Web del CRAI.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha elaborat 2020 8 de març: Dia Internacional de les Dones, un document gràfic i interactiu amb un recull de les dones que apareixen a la col·lecció de retrats del fotògraf mallorquí Toni Vidal, que recull personalitats del món cultural dels Països Catalans. El podeu veure al seu Blog. També ens proposen una visita a la mostra bibliogràfica virtual 8 de març Dia Internacional de les Dones.

Coincidint amb el centenari del descobriment del protó per Ernest Rutherford, el CRAI Biblioteca de Física i Química organitza durant el curs 2019-2020 una exposició basada en els fons bibliogràfics relacionats amb aquesta efemèride, on també s'exposen llibres i documents de Física Nuclear. Ara us presentem aquesta exposició en format virtual.

Ernest Rutherford va rebre el Premi Nobel de Química el 1908 per les seves investigacions sobre la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives, fetes a la Universitat McGill de Mont-real. El mateix any es va traslladar a la Universitat de Manchester, on va supervisar la recerca d’un seguit d’excel·lents joves investigadors. És ben conegut l’experiment de Geiger i Marsden (1909) sobre dispersió de partícules alfa. El resultat és interpretat per Rutherford el 1911 basant-se en un nou model atòmic on la càrrega positiva i quasi tota la massa de l’àtom es concentren en un minúscul nucli al voltant del qual orbiten els electrons, lleugers i carregats negativament.

Molt menys conegut és un experiment que Rutherford va fer durant la Primera Guerra Mundial, consistent a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules alfa. Hi va observar l’aparició d’una radiació menys ionitzant que les partícules alfa i d’abast força més gran. Rutherford va constatar que aquesta radiació està formada per ions d’hidrogen (protons, com ell els anomena), que han de ser constituents del nucli atòmic. L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1919 d’aquest important descobriment, la primera reacció nuclear creada artificialment, que marca el naixement de la física nuclear.

Us convidem a visitar-la!

Dimecres, 27 de novembre de 2019, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Organitzada cada any sobre un tema específic, en aquesta ocasió ha estat el centenari del descobriment del protó per E. Rutherford. L'exposició es podrà visitar durant tot el curs 2018-2019.

Durant l’acte, presidit pel Rector de la Universitat de Barcelona Dr. Joan Elias, es va representar l’obra de teatre Cent anys després, que tracta d’aspectes relacionats amb la percepció social de la ciència, a propòsit d’alguns descobriments de 1919 en el camp de la física. Escrita pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge hi col·laboren membres de la Facultat de Física de la Universitat de Barcelona.

També van participar en l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el degà de la Facultat de Física, Dr. Atilà Herms, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Sra. Isabel Parés.

Ernest Rutherford va rebre el Premi Nobel de Química el 1908 per les seves investigacions sobre la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives, fetes a la Universitat McGill de Mont-real. El mateix any es va traslladar a la Universitat de Manchester, on va supervisar la recerca d’un seguit d’excel·lents joves investigadors. És ben conegut l’experiment de Geiger i Marsden (1909) sobre dispersió de partícules . El resultat és interpretat per Rutherford el 1911 basant-se en un nou model atòmic on la càrrega positiva i quasi tota la massa de l’àtom es concentren en un minúscul nucli al voltant del qual orbiten els electrons, lleugers i carregats negativament.

Molt menys conegut és un experiment que Rutherford va fer durant la Primera Guerra Mundial, consistent a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules. Hi va observar l’aparició d’una radiació menys ionitzant que les partícules i d’abast força més gran. Rutherford va constatar que aquesta radiació està formada per ions d’hidrogen (protons, com ell els anomena), que han de ser constituents del nucli atòmic. L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1919 d’aquest important descobriment, la primera reacció nuclear creada artificialment, que marca el naixement de la física nuclear.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.

Aquí teniu la presentació del Dr. Moyano.

Vegeu també un petit reportatge gràfic de l'acte:

El proper dimecres 27 de Novembre a les 12h, s'inaugura la quinzena Mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química amb l'exposició 100 anys del descobriment del protó. Rutherford, pare de la Física Nuclear.

L'acte d'inauguració tindrà lloc a l'Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB. Enguany s'hi representarà l'obra de teatre "Cent Anys després" que tracta d'aspectes relacionats amb la percepció social de la ciència a propòsit d'alguns descobriments de 1919 en el camp de la Física. Escrita per a l'ocasió pel professor Enric Pérez Canals, en el muntatge hi participen membres de la Facultat de Física.

Ernest Rutherford va rebre el Premi Nobel de Química el 1908 per les seves investigacions, sobre la desintegració dels elements i la química de les substàncies radioactives, fetes a la Universitat McGill de Mont-real. El mateix any es va traslladar a la Universitat de Manchester, on va supervisar la recerca d’un seguit d’excel·lents joves investigadors. És ben conegut l’experiment de Geiger i Marsden (1909) sobre dispersió de partícules. El resultat és interpretat per Rutherford el 1911 basant-se en un nou model atòmic on la càrrega positiva i quasi tota la massa de l’àtom es concentren en un minúscul nucli al voltant del qual orbiten els electrons, lleugers i carregats negativament.

Molt menys conegut és un experiment que Rutherford va fer durant la Primera Guerra Mundial, consistent a bombardejar àtoms de nitrogen amb partícules alfa. Hi va observar l’aparició d’una radiació menys ionitzant que aquestes partícules i d’abast força més gran. Rutherford va constatar que aquesta radiació està formada per ions d’hidrogen (protons, com ell els anomena), que han de ser constituents del nucli atòmic. L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1919 d’aquest important descobriment, la primera reacció nuclear creada artificialment, que marca el naixement de la física nuclear.

Com cada any, la Universitat de Barcelona participa en les activitats de la Setmana de la Ciència, que enguany arriba a la 24a edició i des del CRAI ens afegim a aquesta celebració.

La 24a Setmana de la Ciència, que arrenca el 8 de novembre i durarà fins al dia 17, està organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRi), amb el suport del Departament d’Empresa i Coneixement (Secretaria d’Universitats i Recerca) i la col·laboració de la UB, a més de La Caixa, Amgen i la Fundació Banc Sabadell.

El CRAI hi participa amb la XXXV Exposició de Bolets que com cada any, està organitzada per la Societat Catalana de Micologia, la Secció Departamental de Botànica de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, el Centre de Documentació de Biodiversitat Vegetal (CRAI) de la UB i el CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació, que a més també exposa una mostra bibliogràfica sobre bolets que es podrà veure de l’11 de novembre al 5 de desembre.

Els temes centrals de l’edició d’enguany són la Taula Periòdica dels elements químics, l’ecòleg Ramon Margalef,  l’enginyer i inventor Narcís Monturiol, la científica computacional i matemàtica Margaret Hamilton i el polifacètic Leonardo da Vinci.

En commemoració del 150è aniversari de la taula periòdica proposada per Dmitri Mendeléiev el 1869 i de l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics, el CRAI Biblioteca de Física i Química i el CRAI Biblioteca de Lletres, participen en les activitats organitzades en la Setmana de la Ciència, amb dues exposicions: Històries ocultes dels elements amb la secció Sabies que... on s’expliquen anècdotes històriques i curiositats no gaire conegudes d’alguns elements de la taula, i La Taula Periòdica: una icona científica, social i cultural.

Des del CRAI Biblioteca de Biologia també s'hi ha participat amb una mostra bibliogràfica d’alguns dels treballs més importants del Dr. Ramon Margalef sobre la Successió Ecològica, que es pot veure a l'atri al costat de l'activitat 'Joc de la soca'.

Vegeu més informació a la Notícia de la UB sobre la 24a Setmana de la Ciència.

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha volgut sumar-se a les commemoracions del 150è aniversari del descobriment de la Taula Periòdica per Dimitri Mendeléyev.

La proclamació del 2019 com l’Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics (AITP2019) per l’Assemblea General de les Nacions Unides i la UNESCO, ha estat el detonant per a la celebració d’una gran quantitat d’actes a nivell mundial; i el CRAI Biblioteca de la Facultat de Química ha volgut també fer la seva aportació amb l’exposició Històries ocultes dels elements, on s’expliquen fets curiosos i insòlits, potser no tan coneguts, sobre diversos elements de la taula periòdica. Els protagonistes i les vicissituds dels seus descobriments, els seus usos més singulars, tant beneficiosos com mortals o les llegendes a què han donat lloc, entre d’altres, són algunes de les històries que es narren en l’exposició.

La mostra està distribuïda en dos espais. Al vestíbul de la biblioteca trobareu la secció Sabies que... on es recullen anècdotes de diferents elements químics. A l’hemeroteca s’exhibeix la mostra principal, Històries ocultes dels elements, juntament amb els documents relacionats procedents del nostre fons.

Us convidem a tots a visitar-la presencialment al CRAI Biblioteca i també de manera virtual.