CRAI Biblioteca de Física i Química

Coincidint amb el centenari de la publicació de l'article d'Irving Langmuir sobre el disseny de la primera balança superficial que marcà l’inici de la moderna ciència de superfícies, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza, durant el curs 2017-2018, una exposició basada en els fons bibliogràfics relacionats amb aquest tema.

Irving Langmuir (1881-1957), rebé el Premi Nobel de Química el 1932 pels seus descobriments i investigacions en química de superfícies. Va treballar a la General Electric Company (New York), entre altres coses, en millorar l’estabilitat i durada dels filaments metàl·lics en làmpades incandescents. Aquests estudis el van portar a formular una teoria general sobre monocapes adsorbides, introduint la coneguda isoterma de Langmuir.

L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1917 del disseny de la primera balança superficial que porta el seu nom i que permet preparar i estudiar capes de gruix nanomètric dipositades a la superfície d’aigua. Aquesta fita marca el naixement de la moderna Ciència de Superfícies, clau per al desenvolupament de catalitzadors per a la síntesi sostenible de compostos orgànics o la degradació de substàncies tòxiques. A més, ha permès el desenvolupament de materials amb funcionalitats noves, com ara lents amb protecció anti-reflexos, teixits que no s'embruten, o implants protèsics que milloren llur integració en l'organisme. Ara us oferim l'exposició en format virtual.

L'any 2017 es commemora el centenari de la introducció per Einstein del concepte de «fotó» com una partícula component de la llum.

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha preparat una petita mostra, dirigida pel professor Luis Navarro Veguillas, per commemorar aquest centenari i mostrar els principals esdeveniments que han anat apareixent al llarg de més de dos mil anys, des que els atomistes grecs van començar a considerar el problema de la naturalesa de la llum, fins que Einstein va introduir el concepte del fotó.

L'exposició, que podeu visitar a l'hemeroteca del CRAI Biblioteca de Física i Química s'acompanya de material bibliogràfic representatiu i ara la podeu visitar també en format virtual: Centenari del naixement del Fotó.

Dimecres, 18 d'octubre, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. Organitzada cada any amb un tema específic, en aquesta ocasió ret homenatge al químic Irving Langmuir i concretament al naixement fa just 100 anys de la moderna Ciència de Superfícies. La nova exposició es podrà visitar durant tot el curs 2017-2018.

Durant l’acte, presidit per la Vicerectora de docència i ordenació acadèmica, Dra. Amèlia Díaz, el Dr. Miguel Cabrerizo, catedràtic de Física Aplicada de la Universidad de Granada, va dictar la conferència Langmuir, un científico americano. També van participar en l'acte el degà de la Facultat de Física, Atilà Herms, el degà de la Facultat de Química, Miquel Vidal, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Albert Moyano, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Isabel Parés.

Irving Langmuir (1881-1957), rebé el Premi Nobel de Química el 1932, pels seus descobriments i investigacions en química de superfícies. Va treballar a la General Electric Company (New York), entre altres coses, en millorar l’estabilitat i durada dels filaments metàl·lics en làmpades incandescents, i va ser pioner en observar la gran estabilitat de monocapes adsorbides sobre filaments de tungstè i platí. Aquests estudis el van portar a formular una teoria general sobre monocapes adsorbides, introduint la coneguda isoterma de Langmuir.

L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1917 del disseny de la primera balança superficial que porta el seu nom i que permet preparar i estudiar capes de gruix nanomètric dipositades a la superfície d’aigua. Aquesta fita marca el naixement de la moderna Ciència de Superfícies, clau per al desenvolupament de catalitzadors per a la síntesi sostenible de compostos orgànics o la degradació de substàncies tòxiques. A més, ha permès el desenvolupament de materials amb funcionalitats noves, com ara lents amb protecció anti-reflexos, teixits que no s'embruten, o implants protèsics que milloren llur integració en l'organisme.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on la Dra. Amèlia Díaz va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.

Aquí teniu la presentació del Dr. Moyano en format PDF.

Vegeu també un petit reportatge gràfic de l'acte.

El proper dimecres, 18 d'octubre a les 12h,  s’inaugura  la tretzena mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química: Irving Langmuir i el naixement de la Ciència de Superfícies.

L’acte d’inauguració tindrà lloc a l’Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB, amb la conferència, a càrrec del Dr. Miguel Angel Cabrerizo, catedràtic de Física Aplicada de la Universidad de Granada: Irving Langmuir, un científico americano.

Irving Langmuir (1881-1957) rebé el Premi Nobel de Química el 1932 pels seus descobriments i investigacions en química de superfícies. Va treballar a la General Electric Company (New York) per, entre altres coses, millorar l’estabilitat i durada dels filaments metàl·lics en làmpades incandescents i va ser pioner en observar la gran estabilitat de monocapes adsorbides sobre filaments de tungstè i platí. Aquests estudis el van portar a formular una teoria general sobre monocapes adsorbides, introduint la coneguda isoterma de Langmuir.

L’exposició d’enguany commemora la publicació el 1917 del disseny de la primera balança superficial que porta el seu nom i que permet preparar i estudiar capes de gruix nanomètric dipositades a la superfície d’aigua. Aquesta fita marca el naixement de la moderna Ciència de Superfícies, clau per al desenvolupament de catalitzadors per a la síntesi sostenible de compostos orgànics o la degradació de substàncies tòxiques. A més, ha permès el desenvolupament de materials amb funcionalitats noves, com ara lents amb protecció anti-reflexos, teixits que no s'embruten, o implants protèsics que milloren llur integració en l'organisme.

Podeu visitar l’exposició durant tot el curs 2017-2018 a l’Hemeroteca del CRAI Biblioteca de Física i Química.

Des de novembre de 2016 es pot veure  a les vitrines del vestíbul d’entrada del CRAI Biblioteca de Física i Química una nova exposició: Kenneth Snelson: Quan la Ciència esdevé Art.

Es tracta d’una mostra fotogràfica de l’obra de l’escultor i fotògraf americà Kenneth Snelson que ens dóna una visió artística de l’estructura atòmica.

Kenneth Snelson (Pendleton, 1927-Nova York, 2016), va estudiar a la University of Oregon, al Black Mountain College, al Chicago Institute of Desing i amb Fernand Leger a París. A l'escola d'estiu Black Mountain College, els anys 1948 i 1949, va tenir professors de gran renom, però el que més el va influenciar va ser el professor Buckminister Fuller. Fuller encara no era la celebritat de la cúpula geodèsica, però ja era un conferenciant fascinant i es va convertir en gurú per a molts dels estudiants, als quals involucrava en la realització dels seus projectes. Snelson va ser l'escollit per ajudar-lo a crear els seus models d'estructures geomètriques.

La bellesa estructural de l'obra de Snelson no s'inspira en l'arquitectura, sinó en el món de la biologia, la química i la física, per tant no és fortuït que el seu treball evoqui constel·lacions i estructures cristal·lines.

Vegeu la versió digital de l'exposició Kenneth Snelson: Quan la Ciència esdevé Art des del Web del CRAI > Biblioteques i horaris > Física i Química - Exposicions > Exposicions virtuals > Kenneth Snelson: Quan la Ciència esdevé Art; i des del Web del CRAI > Exposicions virtuals > CRAI Biblioteca de Física i Química.

La Universitat de Barcelona, a través del CSUC, s’ha adherit al programa Gold for Gold de la Royal Society of Chemistry que permet a la comunitat universitària l’accés a tots els recursos electrònics d’aquesta editorial.

El programa inclou 15 cupons per publicar en accés obert en alguna de les revistes de la RSC. S’han establert uns criteris per tal d’acceptar les sol·licituds i el repartiment es farà per ordre d’arribada tal com s’explica al Web del CRAI > Publicar en accés Obert.

Per accedir als cupons s’han de complir els requeriments següents:

• La publicació haurà d’haver estat acceptada durant l’any 2017
• El «corresponding author» de la publicació haurà de ser un membre de la Universitat de Barcelona
• La publicació haurà d’estar inclosa en la base de dades institucional de recerca, GREC, marcada com a «article en premsa»
• Els autors de la UB hauran de tenir introduït el seu número ORCID en les dades personals del Curricula, tal com s’explica a les Instruccions ORCID-GREC
• Cap dels autors sol·licitants de la Universitat de Barcelona haurà gaudit durant aquest any 2017 d’un d’aquests cupons
• Un cop publicat l’article, els sol·licitants es comprometen a incloure una còpia al GREC per tal que aparegui en el repositori institucional Dipòsit Digital de la Universitat

Les sol·licituds s’hauran d’adreçar a l’Oficina de Difusió del Coneixement del CRAI de la Universitat.

Vegeu més informació al Web del CRAI > Serveis que ofereix el CRAI > Accés obert a la Universitat de Barcelona > Publicar en accés Obert > Cupons de la Royal Society of Chemistry.

El CRAI Biblioteca de Física i Química ha posat a punt l'accés virtual de l'exposició G.N. Lewis i l'Enllaç Químic: 100 anys compartint parells d'electrons.

A principis del segle XX, la majoria de físics i químics havien acceptat que la matèria estava formada per àtoms i que la força elèctrica era la responsable de mantenir-los units entre si. Malgrat tot, els compostos orgànics representaven un repte important: com podia ser que les forces elèctriques, atractives entre partícules amb càrregues oposades però repulsives entre càrregues del mateix signe, fossin responsables dels enllaços entre dos àtoms del mateix tipus?

G. N. Lewis, a l'article "The atom and the molecule" (1916), fou el primer en donar una resposta: els àtoms en unir-se tendeixen a completar el seu octet d'electrons de valència i ho fan compartint parells d'electrons, que són el concepte clau en l'establiment del que avui en dia anomenem un enllaç químic. Amb aquestes dues regles tan senzilles la teoria de Lewis permet explicar la formació d'enllaços en una gran majoria de compostos inorgànics i orgànics, així com moltes altres propietats físiques i químiques de les molècules. El posterior desenvolupament de la mecànica quàntica va confirmar el paper fonamental del parell d'electrons en l'enllaç químic, validant la teoria de Lewis que segueix sent en l'actualitat un dels pilars bàsics de la teoria moderna de l'enllaç.

Coincidint amb el centenari de la publicació de l'article de G.N. Lewis, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2016-17 una exposició basada en fons bibliogràfics relacionats amb aquest tema. La mostra va ser inaugurada el dimecres 9 de  novembre de 2016 i ara us volem presentar l'exposició virtual.

Podeu visitar la mostra virtual  des del Web del CRAI > Biblioteques i horaris > Física i Química - Exposicions > Exposicions virtuals > G.N. Lewis i l'Enllaç Químic: 100 anys compartint parells d'electrons i des del Web del CRAI > Exposicions virtuals > CRAI Biblioteca de Física i Química.

El CRAI Biblioteca de Física i Química ofereix una nova programació de cursos sobre el gestor bibliogràfic Mendeley per als mesos de gener i febrer de 2017.

Vegeu tota la informació i el formulari d’inscripció a l’aula CRAI-Formació d’usuaris: Informació i Inscripcions als cursos de formació del Campus Virtual de Formació de la Universitat.

Recordeu que també podeu demanar cursos a mida sobre qualsevol tema o recurs relacionat amb la Biblioteca des del Campus Virtual o bé anant al taulell d'informació del CRAI Biblioteca.

Dimecres, 9 de novembre, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. Organitzada cada any amb un tema específic, en aquesta ocasió ret homenatge al fisicoquímic G.N. Lewis i als seus estudis sobre els parells d'electrons i l'enllaç químic. La nova exposició, titulada G.N. Lewis i l'enllaç químic:100 anys compartint parells d'electrons, es podrà visitar durant tot el curs 2016-2017.

Durant l’acte, presidit pel vicerector de la Universitat de Barcelona, Enric Canela, el Dr. Agustí Nieto-Galan de la Universitat Autònoma de Barcelona va dictar la conferència "The atom and the Molecule (1916): Història, Memòria i Identitat". També van participar en l'acte el degà de la Facultat de Física, Atilà Herms, el degà de la Facultat de Química, Pere L. Cabot, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Albert Moyano, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química, Isabel Parés.

A principis del segle XX, la majoria de físics i químics havien acceptat que la matèria estava formada per àtoms i que la força elèctrica era la responsable de mantenir-los units entre si. Malgrat tot, els compostos orgànics representaven un repte important: com podia ser que les forces elèctriques, atractives entre partícules amb càrregues oposades però repulsives entre càrregues del mateix signe, fossin responsables dels enllaços entre dos àtoms del mateix tipus? Gilbert N. Lewis va ser el primer a donar una resposta a aquesta qüestió en l'article «The atom and the molecule», l'any 1916. I la publicació d'aquest article cabdal per la química és el que es commemora en l'exposició d'enguany.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on el Dr. Canela va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.

Aquí teniu la presentació del Dr. Moyano i la conferència del Dr. Nieto-Galan en format pdf.

Vegeu també un petit reportatge gràfic de l'acte.