CRAI Biblioteca de Física i Química

El 29 de maig de 1919 dues expedicions organitzades per la Royal Astronomical Society de Londres van fotografiar un eclipsi total de sol amb la intenció de comprovar la validesa de la teoria general de la relativitat.

Publicada per Albert Einstein al 1916, la relativitat general prediu que un raig de llum que passi a prop d’un cos massiu, com ara el Sol, es desviarà lleugerament de la seva trajectòria rectilínia. Aquest efecte, conegut com a deflexió de la llum, també es pot deduir a partir de la teoria newtoniana de la gravitació, si suposem que la llum està formada per corpuscles atrets per la gravetat. En el cas de la relativitat general, però, el valor de la deflexió és el doble que en el cas newtonià. Una mesura de la deflexió permet doncs saber quina de les dues teories explica millor la gravitació. La fase de totalitat d’un eclipsi ofereix l’oportunitat d’observar estrelles properes al Sol en el cel. Si comparem les seves posicions amb les posicions obtingudes una nit qualsevol, quan el Sol es troba lluny d’elles, podem determinar el valor de la deflexió deguda a la presencia del Sol.

Aquest era l’objectiu de les dues expedicions, desplaçades a Sobral (Brasil) i a l’Illa de Príncipe, al Golf de Guinea. Arthur Eddington, que posteriorment arribà a ser Astrònom Reial Britànic, va estar al càrrec de l’expedició a l’Illa de Príncipe. Els valors de la deflexió obtinguts per les dues expedicions van ser interpretats com el suport definitiu a la teoria general de la relativitat. La notícia, recollida pels mitjans de comunicació de l’època, va suposar a més l’inici de la popularització de la figura d’Albert Einstein.

Amb motiu del centenari d’aquest eclipsi, el CRAI Biblioteca de les Facultats de Física i Química organitza l’exposició 100 anys de l'eclipsi que va donar la raó a Einstein, amb fons documental relacionat amb l’esdeveniment.

L’exposició es podrà veure a partir del 29 de maig de 2019 a la planta inferior del CRAI Biblioteca. A més, el 6 de novembre, coincidint amb el centenari de la presentació dels resultats de les expedicions davant la Royal Astronomical Society, se cel·lebrarà un acte commemoratiu amb la participació, entre d’altres, del Dr. Guillem Anglada-Escudé, astrofísic que va líder el grup descobridor del primer exoplaneta al voltant de l’estrella Alpha Centauri.

Visiteu també la mostra 100 anys de l’eclipsi que va donar la raó a Einstein en format virtual.

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de les Dones, el CRAI Biblioteca de Física i Química presenta una mostra bibliogràfica denominada Dones i ciència.

Sota aquest epígraf es pretén mostrar els reculls sobre dones científiques de què disposa el CRAI Biblioteca i que, probablement, són poc coneguts. S'hi pot trobar des de la biografia d'Hipàtia d'Alexandria, primera astrònoma que va construir un astrolabi i considerada una pionera en la història de les dones i la tecnologia; fins a científiques més recents com Maria Göppert-Mayer que l'any 1963 va obtenir el premi Nobel de física, 60 anys després de Marie Curie que va ser la primera dona en aconseguir-lo.

Us convidem a visitar la mostra que es troba ubicada a l'entrada del CRAI Biblioteca.

El deganat de la Facultat de Química i el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona, han organitzat una jornada al voltant de la publicació en obert, el dilluns 28 de gener a l'Aula Magna de la Facultat.

La Jornada ha estat conduïda per Ignasi Labastida, cap de l'Oficina de Difusió del Coneixement del CRAI _vegeu aquí la seva intervenció_ i, durant més de quatre hores, s'han tractat les dues vies per assolir l'accés obert: l'auto-arxiu i les revistes en accés obert. S'han tractat i analitzat les polítiques existents per promoure l'accés obert, des de la política institucional de la Universitat de Barcelona fins al Pla S.

D'altra banda, s'han mostrat algunes noves iniciatives per difondre els resultats de la recerca, com són les plataformes per publicar o els repositoris de preprints.

També s'ha presentat la revista en accés obert Chemistry Squared, iniciativa liderada pels professors de la Facultat de Química de la UB, Patrick Gamez (que va fer la presentació) i Guillem Arumí.

Vegeu aquí el programa de l'acte.

La Jornada, amb 63 assistents, va ser un èxit. L'assistència serà reconeguda per L'Institut de Desenvolupament Professional de l'ICE de la UB.

Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel a Fritz Haber, El CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2018-19 una exposició que intenta mostrar les dues cares d’aquest científic. L'exposició va ser innaugurada el dia 7 de novembre de 2018 (vegeu notícia del 16/11/2017), i ara us convidem a visitar Fritz Haber: cara i creu d'un Premi Nobel en el seu format virtual.

El químic alemany Fritz Haber (1868-1934) va rebre el Premi Nobel de Química el 1918 per la síntesi de l’amoníac a partir dels seus elements, és a dir, nitrogen i hidrogen, fita que havia aconseguit l’any 1909. En els anys següents, Carl Bosch (Premi Nobel de Química del 1931) va adaptar el procés, que es coneix des de 1914 com de Haber-Bosch, a la BASF a escala industrial.

L’amoníac és imprescindible per la preparació de fertilitzants, els quals han permès incrementar la productivitat agrària. Es pot afirmar doncs, que els estudis de Haber han contribuït a l’explosió demogràfica del segle XX.

El mèrit indiscutible de Haber en la síntesi de l’amoníac queda eclipsat per la seva total implicació en l’esforç bèl·lic alemany durant la Primera Guerra Mundial. Haber, nacionalista fervent, ha estat anomenat el pare de la guerra química per l’ús del clor i per haver desenvolupat més tard altres substàncies com a armes químiques.

El 7 de novembre, juntament amb la inauguració de la catorzena mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química Fritz Haber: cara i creu d’un Premi Nobel, el Rector de la Universitat de Barcelona Joan Elias, va inaugurar l’exposició Homenatge al Dr. Josep Castells i Guardiola en record del Dr. Castells, científic i docent del Departament de Química Orgànica de la Facultat de Química de la Universitat de Barcelona que ens va deixar el 30 de juliol d’enguany, i que ara us presentem en format virtual.

El Dr. Castells obtingué el títol de doctor en Ciències Químiques per la Universidad de Madrid l'any 1950 amb la defensa d’una tesi dirigida pel professor Josep Pascual i Vila. Des de llavors fins al 1997, quan va deixar la universitat com a professor emèrit, es va dedicar amb cos i ànima a la recerca i a la docència; primer, al CSIC; més tard, a la UAB i; finalment, a la UB. El llegat de la seva trajectòria científica-docent és nombrós i divers (articles científics i divulgatius, llibres escrits, llibres traduïts, tesis dirigides, apunts mecanografiats...), i ha estat reconegut arreu.

Durant el seu mandat com a director del Seminari de Química (actualment CRAI Biblioteca de Física i Química) del 1979 al 1990, el Dr. Castells, conscient de la importància del paper de les biblioteques com a suport per a l’aprenentatge i la investigació, va esmerçar molt temps i esforços en aconseguir recursos econòmics per fer del Seminari una biblioteca universitària de referència en química a Espanya. Per això, es va proveir al Seminari d’obres de referència que no tenien a cap altra biblioteca de l’Estat, d’equips informàtics, i d’un servei de teledocumentació que va fer de la biblioteca de les facultats de física i de química una biblioteca pionera i moderna a l’estat espanyol en quant a serveis i també en noves tecnologies.

La il·lusió, l'entusiasme, l'honestedat i el rigor amb què va desenvolupar la seva tasca científica i docent, així com la visió estratègica i oberta a les novetats, són paleses als pòsters i documents exposats en aquesta mostra.

L'exposició Homenatge al Dr. Josep Castells (1925-1928) romandrà a l’hemeroteca del CRAI Biblioteca de Física i Química fins al mes d'octubre de l’any 2019. També us convidem a consultar l'exposició en format virtual: Homenatge al Dr. Castells (1925-2018).

Dimecres, 7 de novembre de 2018, va tenir lloc la inauguració d'una nova edició de la mostra del fons històric del CRAI Biblioteca de Física i Química. Organitzada cada any amb un tema específic, en aquesta ocasió el centenari de la concessió del premi Nobel al controvertit químic alemany Fritz Haber. L'exposició es podrà visitar durant tot el curs 2018-2019.

Durant l’acte, presidit pel Rector de la Universitat de Barcelona Dr. Joan Elias, el Dr. Joaquin Pérez Pariente, professor de recerca de l'Instituto de Catálisis y Petroleoquímica (ICP) del CSIC a Madrid, va dictar la conferència Fritz Haber en el contexto científico, cultural y social de su tiempo. També van participar en l'acte el degà de la Facultat de Química, Dr. Miquel Vidal, el degà de la Facultat de Física, Dr. Atilà Herms, el president de la Comissió d’Usuaris de la Biblioteca, Dr. Albert Moyano, i la cap del CRAI Biblioteca de Física i Química,  Sra. Isabel Parés.

El químic alemany Fritz Haber (1868-1934) va rebre el Premi Nobel de Química el 1918 per la síntesi de l’amoníac a partir dels seus elements, és a dir, nitrogen i hidrogen, fita que havia aconseguit l’any 1909. En els anys següents, Carl Bosch (Premi Nobel de Química del 1931) va adaptar el procés, que es coneix des de 1914 com de Haber-Bosch, a la BASF a escala industrial. L’amoníac és imprescindible per la preparació de fertilitzants, els quals han permès incrementar la productivitat agrària. Es pot afirmar doncs, que els estudis de Haber han contribuït a l’explosió demogràfica del segle XX. Però el mèrit indiscutible de Haber en la síntesi de l’amoníac queda eclipsat per la seva total implicació en l’esforç bèl·lic alemany durant la Primera Guerra Mundial. Haber, nacionalista fervent, ha estat anomenat el pare de la guerra química per l’ús del clor i per haver desenvolupat més tard altres substàncies com a armes químiques.

Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel a Haber, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2018-19 l'exposició que s'acaba d'inaugurar i que intenta mostrar les dues cares d’aquest científic.

En acabar l'acte, els assistents es van traslladar a la Biblioteca on es va inaugurar in situ l'exposició i hi va haver un petit refrigeri.

Aquí teniu la presentació del Dr. Moyano, així com la presentació del Dr. Pérez Pariente.

Vegeu també un petit reportatge gràfic de l'acte.

El proper dimecres, 7 de novembre a les 12h, s’inaugura la catorzena mostra del Fons Històric del CRAI Biblioteca de Física i Química: Fritz Haber: Cara i creu d'un Premi Nobel.

L’acte d’inauguració tindrà lloc a l’Aula Magna Enric Casassas de les Facultats de Física i Química de la UB, amb la conferència "Fritz Haber en el contexto científico, cultural y social de su tiempo" a càrrec del Dr. Joaquín Pérez Pariente, professor de recerca de l'Instituto de Catálisis y Petroleoquímica (ICP) del CSIC en Madrid.

El químic alemany Fritz Haber(1868-1934) va rebre el Premi Nobel de Química el 1918 per la síntesi de l’amoníac a partir dels seus elements, és a dir, nitrogen i hidrogen, fita que havia aconseguit l’any 1909. En els anys següents, Carl Bosch (Premi Nobel de Química del 1931) va adaptar el procés, que es coneix des de 1914 com de Haber-Bosch, a la BASF a escala industrial.

L’amoníac és imprescindible per la preparació de fertilitzants, els quals han permès incrementar la productivitat agrària. Es pot afirmar doncs, que els estudis de Haber han contribuït a l’explosió demogràfica del segle XX. El mèrit indiscutible de Haber en la síntesi de l’amoníac queda eclipsat per la seva total implicació en l’esforç bèl·lic alemany durant la Primera Guerra Mundial. Haber, nacionalista fervent, ha estat anomenat el pare de la guerra química per l’ús del clor i per haver desenvolupat més tard altres substàncies com a armes químiques. Coincidint amb el centenari de la concessió del Premi Nobel a Haber, el CRAI Biblioteca de Física i Química de la Universitat de Barcelona organitza durant el curs 2018-19 una exposició que intenta mostrar les dues cares d’aquest científic.

Amb motiu de la celebració del centenari del naixement de Richard Feynman, -premi Nobel de Física el 1965 pel seu treball en electrodinàmica quàntica-  el CRAI Biblioteca de Física i Química presenta una exposició que va elaborar l'any 2013 amb motiu del 25è. aniversari de la seva mort. Aquesta mateixa exposició va ser presentada a la Festa de la Ciència de la UB d'enguany, on també es commemorava el centenari del seu naixement.

S’ha actualitzat  la bibliografia disponible i afegit una taula expositora amb la vessant més didàctica i pedagògica del científic. Al marge de les aportacions a la física en el camp de les interaccions de partícules elementals, la computació quàntica i la nanotecnologia, Feynman destaca per la curiositat per conèixer com funciona el món i la passió contagiosa per la docència.

L'exposició està dividida en quatre àmbits: biografia, contribucions a la física, activitat docent i aficions. La mostra inclou una recopilació del nombrós material audiovisual sobre Feynman disponible a internet.

Visiteu l'exposició al CRAI Biblioteca y també podeu consultar la versió virtual al web del CRAI > Exposicions virtuals > Física i Química Recordant Richard Feynman (1918-1988).

El CRAI Biblioteca de Física i Química inaugura compte a Instagram. Al compte @craifisicaiquimica hi trobareu continguts diversos sobre el seu fons, espais, serveis i activitats, i sobre qualsevol tema d'interès relacionat amb la física, la química, l'enginyeria de materials, l'enginyeria Electrònica i l'enginyeria química.

Amb @craifisicaiquimicaja són vuit els comptes d'Instagram del CRAI de la UB:

@craibellesarts, @CraiBellvitge, @craibibterra, @craiclinic, @craieie, @craifgh, @craifisicaiquimica, @craipavello.

Seguiu la resta de xarxes del CRAI des de la pàgina Blogs i xarxes socials del Web del CRAI!

 El CRAI Biblioteca de Física i Química presenta una col·lecció especial sobre taules periòdiques editades arreu del món, en diferents llengües i escriptures, recollides al llarg dels anys pels professors Joaquim Sales, Miquel Seco i Santiago Álvarez.

La majoria de les taules són en paper, algunes d'elles plastificades i de diferents mides. Els textos estan principalment en castellà, català i anglès. També en eusquera, gallec, italià, portuguès, grec, francès, alemany, holandès, noruec, finès, estonià, eslovè, hongarès, uzbek, rus, suec, txec, polonès, turc, àrab, persa, hebreu, japonès, coreà, vietnamita i xinès.

Aquesta col·lecció va ser donada pel Departament de Química Inorgànica de la Universitat de Barcelona al CRAI Biblioteca de Física i Química l'any 2017, i està inclosa dins de la col·lecció d'Inventaris de fons d'arxiu i de col·leccions especials del Dipòsit Digital de la UB.